Blog

Discurs de la conferència de Cecilia Wikström al femtalent fòum a Barcelona, 22 de febrer de 2013

Senyores i senyors, moltes gràcies per invitar-me en aquesta conferència a Barcelona

Señoras y señores, muchas gracias invitarme a esta conferencia en Barcelona.

Voldria donar les gràcies per convidar-me a Barcelona a compartir les meves experiències sobre com estem treballant per a promoure la igualtat d’oportunitats a Suècia, però també sobre la meva posició en la participació de les dones als Consells d’Administració en la que actualment treballo al Parlament Europeu. Si teniu alguna qüestió mentre parlo no dubteu en preguntar-me. També tinc curiositat per saber més sobre la situació de la dona i la igualtat de gènere aquí a Barcelona. Estic convençuda que hi ha sistemes i idees que puc aprendre i emportar-me cap a casa.

Igualtat a Suècia

Quan em vàrem convidar a aquest fòrum en van demanar que parlés de la igualtat a Suècia i de quines polítiques públiques fem allà.

La nostra política pública està designada per impedir i canviar sistemes que conserven l’actual distribució de poder i de recursos entre homes i dones, i per crear igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes, tant en l’accés al poder, com en l’habilitat que tenen d’influir a les seves pròpies vides. La igualtat d’oportunitats també contribueix al creixement econòmic quan fomenta les habilitats i la creativitat de les persones.

En els darrers anys hem afegit recursos a les polítiques en igualtat. Amb això, hem aconseguit que la igualtat jugui un rol més important i actiu a la societat. Hem treballat contínuament per fer de la igualtat una política transversal present a totes les àrees, i això és important. A més, estem fent altres accions complementàries per combatre la violència de gènere, la prostitució i el tràfic de persones i per promoure la investigació centrada en la salut de les dones, la igualtat a les escoles i la igualtat al mercat de treball.

Per a Suècia la igualtat d’oportunitats és una qüestió prioritària també en la seva acció internacional. Els avanços aconseguits en aquest sentit ens ha permès tenir una forta posició en la tasca internacional sobre la igualtat, on altres països estan interessats en les nostres solucions.

Prostitució i criminalització dels compradors

Hi ha una legislació en referència a la prostitució de la que estic particularment orgullosa, és la llei de “criminalització del comprador”. És un model de legislació que hem exportat a altres països. La prostitució i el tràfic de persones per a la seva explotació sexual és una seria violació de les persones més vulnerables. Els esforços per combatre la prostitució i el tràfic de persones per raons sexuals s’han de fer des de la perspectiva legal, social i des de la igualtat i han de respectar sempre els drets humans. La legislació sobre la criminalització del comprador ha estat provada com a molt efectiva a Suècia i a més ens dóna el missatge que comprar a una altra persona és equivocat i un acte criminal, la qual cosa ha ajudat a canviar la perspectiva de com les persones veuen als altres i el dret de cadascú sobre el seu propi cos. Quan es tracta de tràfic de persones és un crim transnacional que requereix de solucions transnacionals i que s’ha portat recentment a la UE amb una directiva per combatre el tràfic de persones.

Des de 1999 està prohibit pagar per una relació sexual a Suècia. La pena és una multa o presó per un màxim d’un any. El raonament darrere d’aquesta llei és que la prostitució està fent mal tant a les persones com a la societat, i molt sovint darrera hi ha una organització de crim organitzat. La llei va ser pensada per a reduir als compradors dels serveis sexuals, així com la demanda, i també el número de les persones que són forçades a prostituir-se.

La llei és neutre en termes de gènere i s’aplica tant a dones com a homes. És també important assenyalar que la llei no criminalitza les persones que venen sexe, sinó només al comprador. Déu anys després que la llei entrés en funcionament va ser avaluada i es va mostrar que aconsegueix els efectes previstos i que és una eina important per prevenir i lluitar contra la prostitució i el tràfic de persones.

Baixa parental

Una cosa que em sorprèn quan treballo a Brussel·les i em trobo a persones de diferents nacionalitats és que, en els nostres Estats membres, encara tenim normes molt diferents en relació a la baixa parental.

La primera cosa que em sorprèn és que molta gent, també dones, només parlen de la baixa maternal. Els pares també poden estar a casa amb les seves criatures!

A Suècia els pares tenen el dret de quedar-se a casa amb la seva criatura per un període de 480 dies (16 mesos). Aquest dret és individual però els pares poden compartir els dies entre ells. No obstant, hi ha un mínim de 60 dies que no poden ser transferits. En la pràctica això suposa que aquests 60 dies es perdran si el pare no utilitza aquesta oportunitat. Això ha portat a més i més  pares a quedar-se a casa amb els seus nens, sovint per més de 60 dies.

Paritat als Consells d’Administració

Actualment estem treballant al Parlament Europeu per una proposta de la Comissió sobre la paritat als Consells d’Administració de les empreses europees. La proposta fa referència a les societats cotitzades a Europa i només als membres no-executius del consell. Això significa les persones que representen als propietaris de les empreses i no als CEO i altres persones involucrades al dia a dia de l’empresa.

És evident que existeix un problema en relació a la poca representació (i inacceptable) de la dona tant a la política com a l’empresa, però crec que hem de tenir cura amb l’elecció dels mètodes per fer front a aquest problema. Encara que m’agraden els efectes de les quotes, no m’agrada el mètode d’imposició de les quotes. Penso que es trist que les empreses no s’adonin del potencial de la diversitat als consells per a una gestió millor de les seves empreses, enlloc de tenir molts homes vells amb els mateixos amics, les mateixes idees i les mateixes formes de mirar el món. En aquest darrer cas ens hem de preguntar a nosaltres mateixos algunes qüestions addicionals.

Amb quina legitimitat un parlament amb un 70% d’homes i la Comissió Europea amb més de dos terços de comissaris homes els hi diu a les empreses europees que tenen un problema de paritat als seus consells? Potser ens hauríem de mirar el melic i fixar-nos en els nostres problemes abans d’intentar dir a tothom com haurien de portar els seus assumptes?

Tampoc estic segura si introduir les quotes per a dones als consells, si s’ha de fer, hagi de fer-se a nivell europeu. Se’m fa difícil veure el valor afegit de tenir normes a nivell europeu davant la introducció d’aquestes normes a nivell dels Estats membres. Hauríem d’assegurar-nos que la legislació europea s’utilitza per als desafiaments als que els Estats membres no poden fer front per si mateixos, com el canvi climàtic, la lluita contra la delinqüència transfronterera i garantir un mercat interior que funcioni per a crear ocupació i creixement.

Encara que sóc una mica escèptica davant un règim a escala comunitària, crec que podem considerar el nomenat acompliment o explicar un model per això. Acompliment o explicació significa que s’estableixi una meta, per exemple, que tots els consells de les societats cotitzades han de tenir al menys un 40% de persones de cada gènere i que les empreses haurien de tenir algun tipus de procés per assegurar-se de que s’assoleix aquest objectiu. Si una empresa compleix això està bé, en cas contrari no s’enfrontaria a sancions, sinó que hauria d’ informar de perquè no ha arribat a la meta, per exemple, al seu informe anual.

Des del meu punt de vista, l’objectiu principal és crear demanda per totes les empreses perquè així pensin en aquestes coses, sense dir-los exactament com aconseguir aquestes metes. Es pot trigar una mica més en assolir la paritat de gènere als consells, però respectarà el principi fonamental dels propietaris de les empreses per a seleccionar als representants en els quals tenen confiança. També s’asseguraria de no crear un entorn en el que les dones corren el risc de ser vistes com a persones que estan allà per les quotes i no per les seves pròpies competències.

I amb aquestes paraules vull donar-los les gràcies per a la seva atenció i estic encantada de respondre a qualsevol de les seves preguntes!

Y con estas palabras quiero darles las gracias por su atención, y estoy encantado de responder a cualquier otras preguntas!

And with these words I want to thank you for your attention, and I am happy to answer any further questions!

 

Comentaris:

El teu comentari:

*



                                   Coordinació:



Amb la col·laboració de: