Segon dades de l’EPA, les dones ocupades al sector TIC estarien disposades a treballar menys hores en major proporció (9,8%) que els homes (4,6%). Elles preferirien jornades laborals més curtes (34 hores) que els homes (40 hores). Aquests dades es poden llegir de maneres diferents. En primer lloc, es pot defensar que les dones estan menys interessades per la seva professió i compromisos professionals. En segon lloc, aquestes dades posen de manifest la dificultat per a gestionar el temps per a les dones que assumeixen en major mesura que els homes la cura de la família i el lloc de treball. Altres explicacions assenyalen que l’acumulació de responsabilitats a tots els àmbits requereix més temps pel descans o per la cura de si mateix. Aquestes raons no són fàcils de verificar a partir de l’Enquesta de Població Activa perquè la seva metodologia impedeix conèixer el context de vida de les persones ocupades i, especialment, la relacionada amb el treball no remunerat a la llar. Una última explicació podria apuntar a l’agència (la presa de decisions) de les dones a rebutjar el model de treball que fins ara ha adoptat l’esquema masculí de treball, una feina continuada i carregada de responsabilitats, que envair el temps de descans o la cura de la llar.
Al projecte GENTALENT s’ha realitzat una enquesta online a 326 dones treballant al sector tecnològic. De les respostes, es pot extreure que les dones consideren força satisfactòria la seva vida professional (6,87 mitjana; 1,8 desviació estàndard) i personal (7.48 mitjana; 1,8 desviació estàndard), però aquesta última es valora més satisfactòriament. Les condicions laborals (canvi de feina per millora del lloc de treball o finalització dels contractes) dinamitzen les seves trajectòries professionals, mentre els canvis a la seva vida familiar i personal tenen un protagonisme secundari. A la pregunta sobre quines raons motivarien la seva intenció de canviar de lloc de treball, les dones estableixen com factor més important: millorar les condicions laborals (55%) i la seva qualitat de vida (53%). El fet de trobar noves oportunitats laborals (48%) i conciliar les seves responsabilitats professionals i familiars (39%) es situen a llocs menys rellevants segon opinió d’aquestes dones.
Aquestes respostes posen en qüestió algunes idees estereotipades sobre el paper de les dones a la feina, principalment, aquelles referides al fet de que les seves trajectòries professionals quedin al costat dels seus interessos per la família (que es considerarien centrals per elles a diferència dels homes). D’acord amb les dades de la mateixa enquesta, les dones que treballen a les empreses del sector tecnològic, són contribuïdores principals de la seva llar. Més de la meitat de les dones contribueixen amb el seu salari al sosteniment de la llar familiar (53%), gairebé una de cada quatre dones són les contribuents principals de la seva llar (25%), són les úniques contribuents o la única contribuent de la llar (23%). Tanmateix, el 29,2% d’aquestes dones té fills o filles menors d’edat i el 65,2% conviu amb persones dependents. Les dones són les persones que es fan càrrec de les principals tasques del llar, el suport afectiu i l’educació dels fills i les filles. Les seves parelles comparteixen aquestes tasques amb elles en menor grau. Així doncs, es podria concloure, que més aviat són ells qui desenvolupen la seva responsabilitat a la família secundàriament, centrats als seus interessos professionals, i obre la qüestió pendent sobre de quina manera es redistribueix les responsabilitats i s’usa el temps per part de dones i homes.
Les dones s’han incorporat al món professional amb els mateixos models de treball que li anaven convenien als homes. Al passat, les dones eren úniques responsables de la llar independentment de si treballaven fora de la llar o no, la seva feina no tenia un desenvolupament professional. Ara la tendència ha canviat, les dones volen promoure’s i aspiren a arribar als mateixos èxits professionals que els seus companys. Però, el sostre de vidre continua afectant a les dones, potser perquè no s’ha fet una reflexió pausada sobre els usos del temps i la gestió de les responsabilitats d’homes a la llar i el model de treball professional.
Des de l’equip de recerca GENTALENT es proposa fer una lectura en profunditat sobre els estils de treball ja que dinamita el nostre benestar. La feina no és el únic propòsit de la vida humana però els valors d’èxit enfosquen la necessitat de gaudir de la resta d’activitats. La velocitat a les que estem abocats i l’augment de responsabilitats amenaça la nostra salut, estressats per arribar als objectius instrumentals, més que als objectius de valor de la humanitat (fer les coses per ser útils i millorar les nostres vides), al transcurs d’aquesta funció es perdre el sentit de les nostres accions. Finalment, s’ha de fer una reflexió sobre la cura pròpia i de les persones més properes (família i més allà), on les dones i els homes comparteixen aquelles tasques necessàries de fer-se, eliminant les diferències de gènere (que les pautes de treball de la contemporaneïtat han difuminat completament). Dones i homes han de reconstruir els seus rols en termes d’igualtat perquè ara per ara, la societat requereix les mateixes funcions d’ells i d’elles, els diferents rols no han d’estar segregats per raons de sexe ni gènere.
Una col·laboració al blog femtalent de GENTALENT, el talent de les dones en el sector tecnològic (http://www.gender-ict.net/gentalent/index.php/es/quienes-somos/)