Blog

Educar en igualtat per evitar professions masculinitzades i feminitzades

“Es busca informàtic”, “s’ofereix una plaça d’infermera”, “oferta d’educadora d’escola bressol”, resulta bastant habitual trobar anuncis de feina com aquests on es pressuposa que el lloc de treball està adreçat a un home o una dona. Aquests estereotips de gènere són un exemple de la segregació sexual del treball que existeix a la nostra societat i que comporta l’existència de professions feminitzades i masculinitzades. Segons la Comissió Europea, les dones es concentren en professions com els serveis socials, l’assistència sanitària i l’educació, mentre que els homes tenen més presència en les enginyeries, les finances i les obres públiques. Els sectors més equilibrats són el comerç, l’hostaleria i l’administració pública.

Aquesta distribució desproporcionada del mercat laboral podria no suposar un problema si no fos perquè sovint les professions masculinitzades acostumen a estar més ben valorades econòmicament. És a dir, estan més ben retribuïdes que les de les dones. Així, per exemple, professions com la infermeria, el treball social o l’educació infantil acostumen a tenir uns sous inferiors a professions amb més presència d’homes com ara la informàtica, l’arquitectura tècnica o l’enginyeria industrial, malgrat que estem parlant en tots els casos d’estudis universitaris. En aquests casos és quan parlem de discriminació horitzontal. Es pot produir per exemple que una mateixa organització, com ara un ajuntament o una empresa, els departaments amb més presència d’homes com els de Sistemes Informàtics o Urbanisme tinguin un sou més elevat que els més femenins com el departament de Recursos Humans, de Comunicació, o l’Àrea de Serveis Socials.

Una altre de les reflexions que ens hem de fer al voltant de la segregació sexual del treball són els motius pels quals es produeix. Què és el que influeix en el fet que les noies no escullin les professions tècniques? Per què les noies tenen més tendència a dedicar-se a l’àmbit de la cura de la persones com ara la sanitat o l’educació? És una decisió que prenen elles lliurament o és el resultat de la pressió social o de l’herència dels rols tradicionals de gènere que han fet que durant segles les dones es dediquin a tenir cura dels altres? Suposadament vivim en una societat avançada i moderna on tothom pot triar la seva professió lliurament. Tanmateix, el 59% de les noies entrevistades en un estudi de fa uns anys de la Universitat Politècnica de Catalunya assegurava que canviaria de professió en el cas d’haver nascut noi.

Segurament, una de les mesures per poder canviar aquesta situació es troba en una educació en igualtat d’oportunitats des de la infància. Una educació no només en l’escola, sinó també en les famílies i en la societat. Els itineraris professionals i les decisions formatives de nois i noies estan influenciats pels estereotips que es continuen repetint en les aules, en les llars, en els mitjans de comunicació i en la societat en general. El resultat és que les noies eviten l’estudi de les ciències (malgrat estar igual de preparades per aquestes matèries), tenen baixes expectatives d’èxit i els manca la confiança i el suport a l’hora de decidir-se per professions no tradicionalment femenines.

Algunes iniciatives interessants per canviar aquests estereotips de gènere poden ser educar en igualtat d’oportunitats com ara transmetre valors igualitaris, mostrar models de persones que treballen en àmbits més propis de l’altre sexe, i presentar als nois i a les noies totes les opcions formatives i laborals perquè escullin una professió en funció de la seva vocació, sense estar condicionats pel seu gènere.

 
 
*Per M. Isabel Vergara, llicenciada en Periodisme i Màster en Gabinets de Comunicació i Relacions Públiques. Ha treballat com a responsable de premsa i comunicació d’entitats i institucions. Actualment és cap de premsa de la Fundació Pere Tarrés. Ha col·laborat amb projectes i entitats d’igualtat de gènere i atenció a la dona i participat en l’elaboració de guies i materials d’igualtat.

Comentaris:

  • Aurora Mas :

    Una reflexió molt encertada i interessant.
    Gràcies

El teu comentari:

*