Blog

El futbol és cosa de nenes

Aquest titular tant sorprenen és totalment cert a Estats Units, on les jugadores de “soccer” són més conegudes que els jugadors, i és l’esport més popular practicat per les noies als instituts i “colleges”.

Aquí les noies poden jugar a futbol tant com vulguin, però no hi gaire afició. En les categories inferiors nois i noies juguen junts i si puc m’agrada fixar-me en aquestes jugadores valentes. Acostumen a escalfar de forma impecable, a portar tota l’equipació correcta i se’ls hi nota en l’expressió una determinació clara de demostrar que elles poden fer-ho i ho faran, encara que fàcil no els hi és. Ja no és per les dificultats pràctiques de vestuaris adaptats i demès. És la solitud, la falta d’oportunitats de compartir amb iguals, la necessitat d’estar sempre demostrant, els comentaris poc favorables de l’entorn.

Això és així per les nenes, però si investiguéssim les possibilitats de que un noi que li agrada ballar s’acosti a una acadèmia de ballet, o un patinador es dediqui a fer patinatge artístic enlloc de hoquei, veuríem que segurament encara la proporció és inferior a la de les nenes futbolistes.

Soccer Girls

Però el més important hi és: l’oportunitat.

Aquest és el gran triomf de la nostra societat, la creació de l’oportunitat. No hi ha cap prohibició per tal de que dones i homes fem les mateixes coses. I no és un tema a oblidar, ja que vivim envoltats de societats on aquest valor encara no s’ha conquerit i això ja marca la necessitat de seguir treballant en aquesta línia bàsica.

Però està clar que ens falta obtenir un altre situació: la normalitat.
I aquí és on tots hem de treballar el dia a dia. La normalitat va venint de la ma de totes les persones que decideixen cada dia amb responsabilitat assumir un nou repte, i matriculen a la seva filla a extraescolar de futbol, si és això el que li agrada o animen al seu patinador a fer-se de l’equip artístic.
Ser responsable vol dir entre altres coses conèixer les pròpies necessitats i les dels altres i actuar de forma conscient per atendre-les.

Si reflexionem, veurem com de vegades eliminem les nostres necessitats o les de les nostres persones properes per tal d’integrar-nos en una normalitat acceptada. I és aquí on cadascun de nosaltres pot incidir, exercint l’autoconeixement i la valentia en les petites decisions de la vida, que són les més importants al final.


Argelia Garcia

Sòcia fundadora i Directora d’Expansió d’External Financial Management, S.L. www.efinancialm.com

Aquesta entrada ha estat publicada a Igualtat.

Commentaris tancats.