La lògica d’espai-temps amb la qual hem conviscut fins ara no és que hagi deixat d’existir, però ja no és vàlida per a tothom. Amb la irrupció de les noves tecnologies, Internet i els denominats telèfons intel·ligents s’acaba, moltes vegades, allò que coneixíem com a espai privat i, per tant, si passem a estar disponibles a tota hora, deixa d’existir la separació entre el temps dedicat únicament a la feina i el temps dedicat exclusivament a l’oci.
Algunes de les professions denominades liberals, passen a ser ara més liberals que mai. Periodistes, arquitectes, dissenyadors… són alguns del sectors on es pot treballar per compte propi, com a freelance en règim d’autònom, o bé formar part d’un equip que estigui connectat al núvol (cloud computing). A tot això, si ha de sumar una forma de treballar que cada vegada està més present: treballar per projectes, per objectius predeterminats, i no per hores, com s’ha fet fins ara. D’aquesta manera, la persona passa a ser encara més responsable dels resultats finals del treball.
El canvi que estem vivint en l’actualitat és més que evident en el camp de l’ocupació, i ens trobem immersos en una nova economia global i innovadora. Podem treballar a temps real des de qualsevol espai i qualsevol lloc, i a més se’ns permet interactuar amb altres persones que es troben a diferents espais i zones horàries. Un exemple en poden ser les vídeo-conferències fetes per Skype entre directius d’una mateixa empresa que té filials a diversos països i, fins i tot, continents. Els avantatges d’aquesta modalitat de treball són estalvis en costos de transport, dietes… i més flexibilitat horària que permet major conciliació familiar i laboral.
La suma de condicionants anteriors fa valorar el talent i, d’aquesta manera, la diferenciació de rols que hi hagut fins ara és, cada vegada, menys important. Les noves formes de treballar, juntament amb les noves formes d’economia i organització són indicadors de que en el món ens trobem, cada vegada més, endinsats en l’economia del coneixement.