Blog

La imposició de quotes femenines

El passat dimarts 23 d’octubre la Comissió Europea discutia sobre la norma elaborada per la seva  vicepresidenta, la Viviane Reding, per a imposar una quota femenina del 40% en els llocs no executius dels consells d’administració de les grans empreses d’aquí a 2020.

Abans de la reunió, Reding deia: “per descomptat que hi haurà alguna oposició. Però Europa té molt a guanyar amb consells d’administració més diversos” . I és que ja es preveien dificultats, ja que deu comissaris i comissàries (a parts iguals homes i dones) manifestaren les seves reserves.

Finalment, a la tarda, ens arribava la decisió: “Brussel·les refusa el pla d’imposar una quota femenina del 40% en consells d’administració”. La vicepresidenta haurà de modificar la seva proposta per tornar a parlar-ne el 14 de novembre.

A continuació, la Mar Gaya, consultora en recursos humans i tècnica superior en implantació de plans d’igualtat a l’empresa, fa algunes reflexions sobre el tema. Gràcies a la seva activitat professional, té la sort d’escoltar en primera persona què en pensen sobre el controvertit tema comitès directius i persones amb capacitat de dirigir.

En molts casos –comenta la Mar–- manifesten la seva opinió dient que “les quotes no tenen sentit, perquè la persona seleccionada ha de ser la millor, el sexe no pot condicionar la decisió”. “Evident, estic totalment d’acord”, puntualitza l’experta, “però ens oblidem que la mesura d’acció positiva per augmentar la presència, en aquest cas de dones en consells d’administració, es basa que a igual competència professional es selecciona a aquella persona que representa el sexe subrepresentat, i això és quelcom que cal deixar clar. Sinó és molt fàcil caure en la creença de “està ocupant aquest lloc perquè és una dona” quedant eclipsada tota la seva vàlua, el que suposaria afegir encara més dificultats”.

Per altra banda, recorda que “no podem obviar la influència de la química o el que seria el feeling. Aquest és extensiu a qualsevol procés de selecció.” Al llarg de la seva carrera professional, la Mar Gaya ho ha pogut constatar: “Generalment els grups tendeixen a admetre la inclusió d’altres persones amb característiques semblants a les seves, així la masculinització d’aquests comitès ja suposen, per si mateixos, un important obstacle per a la incorporació de dones”. Mª Jesús Prieto, presidenta de l’Institut d’Enginyeria d’Espanya, ho explicava en un article: “quan s’ha de designar algú en el consell d’administració d’una empresa es pensa en una persona de confiança. I l’amic d’un senyor, acostuma a ser, normalment, un altre senyor”.

Consell de Governadors del BCE

Aquest fenomen genera un cercle viciós: la manca de presència de dones en llocs de decisió dificulta la presència d’aquestes. Joaquina Laffarga, catedràtica de la Universitat de Sevilla, ho explica molt bé al seu article El gràfico vicioso de la presencia minoritaria en consejos de administración y cúpulas directivas entre d’altres. Com també feia notar Julia Otero en un article a El Periódico de Catalunya, un exemple de tants és el consell de governadors del BCE.

Gaya, doncs, es pregunta: “no és la manera actual en que es recluten les persones d’un consell d’administració discriminatòria, poc transparent i una pèrdua de talent i diversitat que les nostres empreses no es poden permetre?”

Des del punt de vista d’aquesta especialista en Recursos Humans, l’acció positiva, no només en consells d’administració sinó en tots els processos de selecció d’una organització, vers al sexe subrepresentat, suposaria una manera de trencar aquest cercle viciós, alhora que acceleraria arribar a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes. Ja que “no oblidem que qualsevol acció positiva té un caràcter temporal i allò desitjable és no fer-la servir, però les normes i les quotes acceleren el canvi i sense aquestes es preveu que es trigui 50 anys en assolir aquesta paritat de manera “natural””.

Mar Gaya, també fundadora de Igualando.org, insisteix en recordar que Noruega, el primer país de la llista de l’índex de Desenvolupament Humà de la ONU, va decidir al 2003 establir per llei la paritat en els consells d’administració de les grans empreses.

Comentaris:

    • Donna :

      Hola. sobre las motivacions, puc dir o psaner , meditar, que ara ja a la edat que tinc 59, han anat evolucionan desde els 33 anys-, pero basicament crec que es pot centrar en el manteniment de la salut vital, i lo demes be rodat,,comunicacio, relacions personals, aspiracions de millora fisica, i de mmp.A banda de aixo, i podem afegir las diferents realitats individuals. Que en el meu cas, opino que s’estructura en lo que s’en diu la filosofia del corredor de fons,,horas i horas corren pels nostres camins, ens obre a un cami interior, que t’obre a una realitat quasi magica, perque esta plena de sorpresas i fins i tot accions de causa efecte, bfkarmics?, hummm, vaja ja ens estem lian. Pero ara ja millorar el temps ja no entra en el meu objetiu personal, sino continuar corren, sempre en l’il.lusio de poguer mantenir la fore7a i l’anim positiu.

El teu comentari:

*



                                   Coordinació:



Promogut per:

         

         

Amb la col·laboració de: