Articles
"La paritat �s un dret fonamental i el dia que aix� s'accepti acabar� la pol�mica"
font: La nueva Espa�a el 09_04_2010 // 11:28
María Luisa de Miguel, d'Avilés i amb 38 anys, assessora d'empreses i conferenciant ocasional sobre assumptes relacionats amb la dona, treballa en un despatx confortable amb vistes a la plaça dels Hermanos Orbón, per les vidrieres del qual entra molta llum.
"La paritat �s un dret fonamental i el dia que aix� s'accepti acabar� la pol�mica"
font: La nueva Espa�a el 09_04_2010 // 11:28
María Luisa de Miguel, d'Avilés i amb 38 anys, assessora d'empreses i conferenciant ocasional sobre assumptes relacionats amb la dona, treballa en un despatx confortable amb vistes a la plaça dels Hermanos Orbón, per les vidrieres del qual entra molta llum.
"Van ser emprenedores, ja que van obrir els seus propis negocis"
font: Deia el 04_04_2010 // 11:26
Aficionada a la història, la bilbaïna Olga Macías ha investigat durant els últims anys en arxius i biblioteques per descobrir petits tresors que després desvela, sobretot en revistes digitals. Macías també ha examinat el passat de la nostra cuina.
"Van ser emprenedores, ja que van obrir els seus propis negocis"
font: Deia el 04_04_2010 // 11:26
Aficionada a la història, la bilbaïna Olga Macías ha investigat durant els últims anys en arxius i biblioteques per descobrir petits tresors que després desvela, sobretot en revistes digitals. Macías també ha examinat el passat de la nostra cuina.
Coneixes la flexiseguretat? Apropa-t'hi i concilia
font: Canal Solidario el 03_04_2010 // 11:25
Flexiseguretat i igualtat de gènere és un estudi realitzat per la Fundació Alternativa que pretén adaptar part del model econòmic i social de Dinamarca perquè la dona espanyola pugui compatibilitzar millor la vida laboral amb la familiar.
Coneixes la flexiseguretat? Apropa-t'hi i concilia
font: Canal Solidario el 03_04_2010 // 11:25
Flexiseguretat i igualtat de gènere és un estudi realitzat per la Fundació Alternativa que pretén adaptar part del model econòmic i social de Dinamarca perquè la dona espanyola pugui compatibilitzar millor la vida laboral amb la familiar.
La invisibilitat de les dones
font: Tribuna el 01_04_2010 // 11:25
La Llei d'Igualtat efectiva entre homes i dones que va entrar en vigor el 24 de març està sent vulnerada per empreses que no respecten aquests principis d'igualtat que emparen les nostres lleis, i n'és un exemple el procés de fusió de Caja Duero i Caja España.
La invisibilitat de les dones
font: Tribuna el 01_04_2010 // 11:25
La Llei d'Igualtat efectiva entre homes i dones que va entrar en vigor el 24 de març està sent vulnerada per empreses que no respecten aquests principis d'igualtat que emparen les nostres lleis, i n'és un exemple el procés de fusió de Caja Duero i Caja España.
Rebels contra la igualtat
font: El Pa�s el 25_03_2010 // 09:42
Als anys cinquanta i seixanta no era estrany, a l'obscuritat de la nit, veure la següent escena: noies entrant per les finestres expressament obertes dels col·legis majors masculins. No hi havia col·legis mixtos. Avui pràcticament tots els públics ho són, i cada cop són més els privats que segueixen aquest camí.
Rebels contra la igualtat
font: El Pa�s el 25_03_2010 // 09:42
Als anys cinquanta i seixanta no era estrany, a l'obscuritat de la nit, veure la següent escena: noies entrant per les finestres expressament obertes dels col·legis majors masculins. No hi havia col·legis mixtos. Avui pràcticament tots els públics ho són, i cada cop són més els privats que segueixen aquest camí.
Avui dia no es discrimina a la dona per ra� de sexe, sin� per maternitat
font: El Economista el 24_03_2010 // 09:41
Entrevista a Gloria Juste, presidenta de la Fundació Dona, Família i Treball.
Avui dia no es discrimina a la dona per ra� de sexe, sin� per maternitat
font: El Economista el 24_03_2010 // 09:41
Entrevista a Gloria Juste, presidenta de la Fundació Dona, Família i Treball.
"Avui a Espanya tenir molts fills �s s�mbol d'estatus"
font: La Vanguardia el 16_03_2010 // 09:39
Els països pobres, a mesura que es desenvolupen, frenen la seva demografia: tenen menys fills...
"Avui a Espanya tenir molts fills �s s�mbol d'estatus"
font: La Vanguardia el 16_03_2010 // 09:39
Els països pobres, a mesura que es desenvolupen, frenen la seva demografia: tenen menys fills...
Educaci� sense por a la igualtat
font: Granada Hoy el 13_03_2010 // 12:15
Si la igualtat és un valor, per què no la perseguim amb afany en l'educació, que ha d'aspirar a la vàlua? La qüestió és al darrere dels debats sobre el tan necessari com difícil pacte educatiu, encara que no sorgeixi amb nitidesa. Ningú no nega la necessitat de certa igualtat, però a qui preocupa, més enllà del discurs sobre la igualtat de gènere?
Educaci� sense por a la igualtat
font: Granada Hoy el 13_03_2010 // 12:15
Si la igualtat és un valor, per què no la perseguim amb afany en l'educació, que ha d'aspirar a la vàlua? La qüestió és al darrere dels debats sobre el tan necessari com difícil pacte educatiu, encara que no sorgeixi amb nitidesa. Ningú no nega la necessitat de certa igualtat, però a qui preocupa, més enllà del discurs sobre la igualtat de gènere?
Creativitat per al futur
font: avui.cat el 08_03_2010 // 12:59
La creativitat és una de les moltes capacitats de la ment humana, que actualment s'invoca per solucionar moltes qüestions socials, com la crisi, la gestió de la immigració i l'encaix nacional.
Creativitat per al futur
font: avui.cat el 08_03_2010 // 12:59
La creativitat és una de les moltes capacitats de la ment humana, que actualment s'invoca per solucionar moltes qüestions socials, com la crisi, la gestió de la immigració i l'encaix nacional.
Els drets de la dona, en retroc�s
font: Publico.es el 08_03_2010 // 13:00
Ja ens havia avisat Marx que assolir el progrés no seria un procés històric lineal.
Els drets de la dona, en retroc�s
font: Publico.es el 08_03_2010 // 13:00
Ja ens havia avisat Marx que assolir el progrés no seria un procés històric lineal.
"Els llibres i les pel�l�cules perpetuen el mite que la dona forta acaba sola"
font: Publico.es el 08_03_2010 // 13:01
Quan les assagistes Barbara Ehrenreich i Deirdre English van publicar el llibre Por tu propio bien el 1978, un enrenou va sacsejar els cànons del pensament feminista.
"Els llibres i les pel�l�cules perpetuen el mite que la dona forta acaba sola"
font: Publico.es el 08_03_2010 // 13:01
Quan les assagistes Barbara Ehrenreich i Deirdre English van publicar el llibre Por tu propio bien el 1978, un enrenou va sacsejar els cànons del pensament feminista.
No sense les dones
font: El Pa�s el 08_03_2010 // 13:03
Els últims mesos, a causa de la difícil conjuntura socioeconòmica, s'ha escrit molt sobre el nou model econòmic que ha d'adoptar el nostre país.
No sense les dones
font: El Pa�s el 08_03_2010 // 13:03
Els últims mesos, a causa de la difícil conjuntura socioeconòmica, s'ha escrit molt sobre el nou model econòmic que ha d'adoptar el nostre país.
Les professionals se senten iguals en salari, per� no en oportunitats
font: Cinco D�as el 08_03_2010 // 13:06
Quan el meu pare estudiava arquitectura estava el lavabo d'homes i el de Juana.
Les professionals se senten iguals en salari, per� no en oportunitats
font: Cinco D�as el 08_03_2010 // 13:06
Quan el meu pare estudiava arquitectura estava el lavabo d'homes i el de Juana.
Igualtat i conciliaci�
font: La nueva Espa�a el 08_03_2010 // 12:09
Aquest dia, 8 de març, Dia de la Dona, hem de seguir parlant de canviar les coses i, un cop més, a les dones ens toca la tasca de fer possible l'impossible, de conciliar el que sembla irreconciliable.
Igualtat i conciliaci�
font: La nueva Espa�a el 08_03_2010 // 12:09
Aquest dia, 8 de març, Dia de la Dona, hem de seguir parlant de canviar les coses i, un cop més, a les dones ens toca la tasca de fer possible l'impossible, de conciliar el que sembla irreconciliable.
Cap a la igualtat
font: La nueva Espa�a el 08_03_2010 // 12:10
El Dia Internacional de la Dona 2010 ha de servir per molt més que per reproduir l'habitual debat partidista entre l'autocomplaença de les urnes i l'electoralisme barat de les altres.
Cap a la igualtat
font: La nueva Espa�a el 08_03_2010 // 12:10
El Dia Internacional de la Dona 2010 ha de servir per molt més que per reproduir l'habitual debat partidista entre l'autocomplaença de les urnes i l'electoralisme barat de les altres.
La for�a de la igualtat
font: EL PA�S el 08_03_2010 // 12:17
Han passat trenta anys d'autonomia i més de trenta des que, el 1977, l'ONU va declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora.
La for�a de la igualtat
font: EL PA�S el 08_03_2010 // 12:17
Han passat trenta anys d'autonomia i més de trenta des que, el 1977, l'ONU va declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Dona i feina: una revoluci� silenciosa
font: laopiniondemalaga.es el 03_03_2010 // 14:40
"Dono gràcies a Déu per haver nascut lliure i no esclau, grec i no bàrbar, home i no dona". Llegir una frase com aquesta l'any 2010 és molt probable que causi estupor i porti a una desqualificació immediata cap a la persona que ha dit aquest despropòsit de la part final.
Dona i feina: una revoluci� silenciosa
font: laopiniondemalaga.es el 03_03_2010 // 14:40
"Dono gràcies a Déu per haver nascut lliure i no esclau, grec i no bàrbar, home i no dona". Llegir una frase com aquesta l'any 2010 és molt probable que causi estupor i porti a una desqualificació immediata cap a la persona que ha dit aquest despropòsit de la part final.
Carteres femenines amb menys salari
font: expansion.com el 23_02_2010 // 12:22
La desigualtat salarial contravé no sols la legislació laboral, sinó també els principis més elementals d'equitat de gènere.
Carteres femenines amb menys salari
font: expansion.com el 23_02_2010 // 12:22
La desigualtat salarial contravé no sols la legislació laboral, sinó també els principis més elementals d'equitat de gènere.
M�s formaci�=m�s desigualtat
font: elpais.com el 23_02_2010 // 12:31
La formació és un factor d'igualtat entre homes i dones a l'hora d'aconseguir una feina, però no per equilibrar els salaris.
M�s formaci�=m�s desigualtat
font: elpais.com el 23_02_2010 // 12:31
La formació és un factor d'igualtat entre homes i dones a l'hora d'aconseguir una feina, però no per equilibrar els salaris.
I tot... pel simple fet de ser dona!
font: Melilla hoy el 22_02_2010 // 12:23
El 22 de febrer és el dia escollit pel Parlament Europeu per commemorar el Dia de la Igualtat Salarial, però no per casualitat. En els temps que vivim, ni més ni menys que al s. XXI, encara es produeixen fortes desigualtats, a tots els nivells, entre homes i dones, desigualtats que podrien traduir-se, literalment, per discriminació per raó de gènere, i no de sexe, ho vull deixar clar.
I tot... pel simple fet de ser dona!
font: Melilla hoy el 22_02_2010 // 12:23
El 22 de febrer és el dia escollit pel Parlament Europeu per commemorar el Dia de la Igualtat Salarial, però no per casualitat. En els temps que vivim, ni més ni menys que al s. XXI, encara es produeixen fortes desigualtats, a tots els nivells, entre homes i dones, desigualtats que podrien traduir-se, literalment, per discriminació per raó de gènere, i no de sexe, ho vull deixar clar.
'Superwoman' no existeix
font: intereconomia.com el 21_02_2010 // 12:10
Això de la conciliació de la vida laboral i personal no era veritat. Treballar menys hores a l'oficina per ocupar-les com si fos una bèstia de càrrega a casa no és conciliar, ha de tenir un altre nom. El mite de la superdona cau pel seu propi pes.
'Superwoman' no existeix
font: intereconomia.com el 21_02_2010 // 12:10
Això de la conciliació de la vida laboral i personal no era veritat. Treballar menys hores a l'oficina per ocupar-les com si fos una bèstia de càrrega a casa no és conciliar, ha de tenir un altre nom. El mite de la superdona cau pel seu propi pes.
Cinc anys de la Llei per a la Igualtat de dones i homes
font: deia.es el 18_02_2010 // 14:44
Cinc anys després, sembla clar que una de les claus de l'èxit de la llei basca se sustenta en la capacitat del poder polític per garantir la introducció de la perspectiva de gènere, però encara són moltes les dades que mostren amb cruesa la desigualtat real.
Cinc anys de la Llei per a la Igualtat de dones i homes
font: deia.es el 18_02_2010 // 14:44
Cinc anys després, sembla clar que una de les claus de l'èxit de la llei basca se sustenta en la capacitat del poder polític per garantir la introducció de la perspectiva de gènere, però encara són moltes les dades que mostren amb cruesa la desigualtat real.
Laura Tremosa: "Em pregunto si les dones hem estat colonitzades pels homes"
font: elperiodico.com el 16_02_2010 // 13:45
L'enginyera Laura Tremosa tenia uns 18 anys quan va entrar a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials. Ara està jubilada però col·labora amb la revista Automática e Instrumentación i avui presenta el treball El feminisme al PSUC al Col·legi de Periodistes, juntament amb Marta Selva, María Jesús Bono i Montserrat Puig.
Laura Tremosa: "Em pregunto si les dones hem estat colonitzades pels homes"
font: elperiodico.com el 16_02_2010 // 13:45
L'enginyera Laura Tremosa tenia uns 18 anys quan va entrar a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials. Ara està jubilada però col·labora amb la revista Automática e Instrumentación i avui presenta el treball El feminisme al PSUC al Col·legi de Periodistes, juntament amb Marta Selva, María Jesús Bono i Montserrat Puig.
Dones al poder
font: El Pa�s el 11_02_2010 // 10:35
A la periodista andalusa Pilar del Río l'ataquen a Portugal perquè es presenta com el que és: presidenta de la Fundació José Saramago. Els puristes lusitans afirmen que aquesta paraula no existeix a l'idioma de Camões i Pessoa.
Dones al poder
font: El Pa�s el 11_02_2010 // 10:35
A la periodista andalusa Pilar del Río l'ataquen a Portugal perquè es presenta com el que és: presidenta de la Fundació José Saramago. Els puristes lusitans afirmen que aquesta paraula no existeix a l'idioma de Camões i Pessoa.
"La igualtat de g�nere, un valor afegit que millora la competitivitat". Per Luis Rup�rez, de PharmaMar (Grup Zeltia)
font: Europa Press el 10_02_2010 // 10:32
La igualtat de gènere és un valor afegit que fomenta una cultura empresarial integradora, que promou les oportunitats per a tothom i millora la competitivitat tan necessària a l'actual context de crisi de l'economia global.
"La igualtat de g�nere, un valor afegit que millora la competitivitat". Per Luis Rup�rez, de PharmaMar (Grup Zeltia)
font: Europa Press el 10_02_2010 // 10:32
La igualtat de gènere és un valor afegit que fomenta una cultura empresarial integradora, que promou les oportunitats per a tothom i millora la competitivitat tan necessària a l'actual context de crisi de l'economia global.
�Que homes i dones ocupin els mateixos llocs de treball no significa que ho facin en igualtat de condicions�
font: enalcobendas.es el 07_02_2010 // 14:42
Aquesta mateixa setmana el sindicat UGT denunciava que a la Comunitat de Madrid el salari d'una dona és, de mitjana, 7.000 euros menys anuals que el d'un home, una xifra que reflexaria un 27% menys de sou només en funció del gènere de la persona que fes la feina.
�Que homes i dones ocupin els mateixos llocs de treball no significa que ho facin en igualtat de condicions�
font: enalcobendas.es el 07_02_2010 // 14:42
Aquesta mateixa setmana el sindicat UGT denunciava que a la Comunitat de Madrid el salari d'una dona és, de mitjana, 7.000 euros menys anuals que el d'un home, una xifra que reflexaria un 27% menys de sou només en funció del gènere de la persona que fes la feina.
Dones i ci�ncia, proposta d'acci�
font: Avui.cat el 05_02_2010 // 10:38
La publicació en aquestes pàgines de l'article "A la recerca de les dones" (29 de gener) posa de manifest una greu problemàtica i m'anima a aportar-hi les meves reflexions i a proposar alguna possible solució.
Dones i ci�ncia, proposta d'acci�
font: Avui.cat el 05_02_2010 // 10:38
La publicació en aquestes pàgines de l'article "A la recerca de les dones" (29 de gener) posa de manifest una greu problemàtica i m'anima a aportar-hi les meves reflexions i a proposar alguna possible solució.
C�l�lules mare a la vista
font: avui.cat el 05_02_2010 // 10:40
La investigació en cèl·lules mare continua avançant a un ritme espectacular. Tot i que el camí serà llarg i inclou més d'un fracàs, els experts estan demostrant de mica en mica que els coneixements adquirits durant l'última dècada tenen aplicacions pràctiques immediates molt diverses.
C�l�lules mare a la vista
font: avui.cat el 05_02_2010 // 10:40
La investigació en cèl·lules mare continua avançant a un ritme espectacular. Tot i que el camí serà llarg i inclou més d'un fracàs, els experts estan demostrant de mica en mica que els coneixements adquirits durant l'última dècada tenen aplicacions pràctiques immediates molt diverses.
"No em sento m�s vigilada per ser dona"
font: La Vanguardia el 01_02_2010 // 12:44
Cristina Manresa, primera comissària dels Mossos, no té en compte el gènere per donar una ordre.
"No em sento m�s vigilada per ser dona"
font: La Vanguardia el 01_02_2010 // 12:44
Cristina Manresa, primera comissària dels Mossos, no té en compte el gènere per donar una ordre.
La revoluci� que ve
font: Avui el 31_01_2010 // 12:45
Lluitem pel canvi quan veiem la llum al final del túnel.
La revoluci� que ve
font: Avui el 31_01_2010 // 12:45
Lluitem pel canvi quan veiem la llum al final del túnel.
Les dones xineses troben un forat en els negocis
font: www.elpais.com el 31_01_2010 // 12:47
Són negociadores hàbils, vives com la pólvora i molt desconfiades. Més enllà de la maduresa han trobat al país de les oportunitats, el gegant roig, la seva. Van creure en un projecte i s'hi han deixat la pell fins a convertir-se en milionàries envejades. Són les emprenedores xineses, la generació Deng Xiaoping.
Les dones xineses troben un forat en els negocis
font: www.elpais.com el 31_01_2010 // 12:47
Són negociadores hàbils, vives com la pólvora i molt desconfiades. Més enllà de la maduresa han trobat al país de les oportunitats, el gegant roig, la seva. Van creure en un projecte i s'hi han deixat la pell fins a convertir-se en milionàries envejades. Són les emprenedores xineses, la generació Deng Xiaoping.
A la recerca de les dones
font: Avui el 29_01_2010 // 12:37
El nombre de dones que es dediquen a la recerca científica a Catalunya ha crescut un 87,8% en els últims sis anys. L’evolució és positiva però encara s’han de superar reptes importants,com la incorporació de dones a càrrecs de responsabilitat i direcció.
A la recerca de les dones
font: Avui el 29_01_2010 // 12:37
El nombre de dones que es dediquen a la recerca científica a Catalunya ha crescut un 87,8% en els últims sis anys. L’evolució és positiva però encara s’han de superar reptes importants,com la incorporació de dones a càrrecs de responsabilitat i direcció.
La literatura no admet quotes
font: El P�is el 28_01_2010 // 11:31
Soledad Puértolas, la única candidata a ingressar avui a la RAE
La literatura no admet quotes
font: El P�is el 28_01_2010 // 11:31
Soledad Puértolas, la única candidata a ingressar avui a la RAE
"Amb la crisi, la conciliaci� ha passat a ser un luxe"
font: El Economista el 20_01_2010 // 12:28
Més valdria no haver-ne de parlar, però ens hi obliga la mala fi de dades vergonyoses que hi ha damunt la taula. Al món, només tres de cada 100 dones ocupen un lloc directiu.
"Amb la crisi, la conciliaci� ha passat a ser un luxe"
font: El Economista el 20_01_2010 // 12:28
Més valdria no haver-ne de parlar, però ens hi obliga la mala fi de dades vergonyoses que hi ha damunt la taula. Al món, només tres de cada 100 dones ocupen un lloc directiu.
L'ocupaci� femenina resisteix m�s b� la crisi
font: El Pa�s el 18_01_2010 // 12:29
Un dia abans del que tocava, el 5 de gener, els Reis van portar una pèssima notícia: més de 72.000 homes van anar a parar a les llistes de l'atur al desembre. El mateix mes va ser millor per a les dones que buscaven feina. El seu nombre a les llistes va baixar, unes 17.000 menys.
L'ocupaci� femenina resisteix m�s b� la crisi
font: El Pa�s el 18_01_2010 // 12:29
Un dia abans del que tocava, el 5 de gener, els Reis van portar una pèssima notícia: més de 72.000 homes van anar a parar a les llistes de l'atur al desembre. El mateix mes va ser millor per a les dones que buscaven feina. El seu nombre a les llistes va baixar, unes 17.000 menys.
La conciliaci� laboral i familiar: un objectiu dif�cil
font: El Diario Monta��s el 18_01_2010 // 12:32
A partir dels anys seixanta, la progressiva inserció de la dona al món laboral va comportar múltiples canvis per a la societat. Un d'aquests canvis va sorgir amb la sortida de la dona de la llar, que, d'aquesta manera, abandonava el seu tradicional rol d'educadora i cuidadora de la família.
La conciliaci� laboral i familiar: un objectiu dif�cil
font: El Diario Monta��s el 18_01_2010 // 12:32
A partir dels anys seixanta, la progressiva inserció de la dona al món laboral va comportar múltiples canvis per a la societat. Un d'aquests canvis va sorgir amb la sortida de la dona de la llar, que, d'aquesta manera, abandonava el seu tradicional rol d'educadora i cuidadora de la família.
Els fills i la professi�
font: Hispanidad.com el 12_01_2010 // 12:47
Per a la meitat de les dones entre els 30 i 44 anys, tenir un fill ha alterat significativament la seva vida laboral, la qual cosa les ha obligat a una reducció de la jornada, a l'abandonament temporal o definitiu de la feina.
Els fills i la professi�
font: Hispanidad.com el 12_01_2010 // 12:47
Per a la meitat de les dones entre els 30 i 44 anys, tenir un fill ha alterat significativament la seva vida laboral, la qual cosa les ha obligat a una reducció de la jornada, a l'abandonament temporal o definitiu de la feina.
Qui tem les dones?
font: P�blico el 11_01_2010 // 12:46
Com s'està dient, potser siguem les dones les que, en els últims trenta anys, hem vist –i protagonitzat– a les nostres vides els canvis més profunds que s'han donat al nostre país.
Qui tem les dones?
font: P�blico el 11_01_2010 // 12:46
Com s'està dient, potser siguem les dones les que, en els últims trenta anys, hem vist –i protagonitzat– a les nostres vides els canvis més profunds que s'han donat al nostre país.
Discriminada per ser dona i (m�s encara) per mare
font: elpais.com el 05_01_2010 // 12:52
La diferència salarial entre sexes s'engrandeix després de tenir fills - La diferència salarial entre sexes s'engrandeix després de tenir fills - La situació s'agreuja entre les temporals - Europa troba solucions en la feina parcial i flexible, que no precària
Discriminada per ser dona i (m�s encara) per mare
font: elpais.com el 05_01_2010 // 12:52
La diferència salarial entre sexes s'engrandeix després de tenir fills - La diferència salarial entre sexes s'engrandeix després de tenir fills - La situació s'agreuja entre les temporals - Europa troba solucions en la feina parcial i flexible, que no precària
Laura Seara: "La igualtat de la dona ni �s un fet ni �s legal"
font: La Opini�n A Coru�a el 31_12_2009 // 11:34
La política gallega, que prendrà possessió el 12 de gener, vol convertir la institució en un referent europeu dels estudis de la dona i intensificar la tasca educativa.
Laura Seara: "La igualtat de la dona ni �s un fet ni �s legal"
font: La Opini�n A Coru�a el 31_12_2009 // 11:34
La política gallega, que prendrà possessió el 12 de gener, vol convertir la institució en un referent europeu dels estudis de la dona i intensificar la tasca educativa.
Vint anys treballant per la igualtat
font: La Raz�n el 28_12_2009 // 09:53
L'Instituto Andaluz de la Mujer, organisme d'Igualtat del Govern autonòmic, treballa en el desenvolupament de les polítiques de promoció de les dones des de la seva creació en la Llei de Pressupostos de 28 de desembre de 1988
Vint anys treballant per la igualtat
font: La Raz�n el 28_12_2009 // 09:53
L'Instituto Andaluz de la Mujer, organisme d'Igualtat del Govern autonòmic, treballa en el desenvolupament de les polítiques de promoció de les dones des de la seva creació en la Llei de Pressupostos de 28 de desembre de 1988
Institut Universitari d'Estudis Feministes i de g�nere
font: El Peri�dico Mediterr�neo el 27_12_2009 // 09:50
Recentment, ha tingut lloc la presentació pública de l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere de la Universitat Jaume I de Castelló. En concret, es va triar el dia del 25 de novembre, data en què es commemora, amb tristesa, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
Institut Universitari d'Estudis Feministes i de g�nere
font: El Peri�dico Mediterr�neo el 27_12_2009 // 09:50
Recentment, ha tingut lloc la presentació pública de l'Institut Universitari d'Estudis Feministes i de Gènere de la Universitat Jaume I de Castelló. En concret, es va triar el dia del 25 de novembre, data en què es commemora, amb tristesa, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
La cara masculina de la igualtat
font: El Comercio el 26_12_2009 // 09:48
«Només he treballat amb dones. És l'única cosa que conec.» En els quinze anys que té d'experiència laboral, Luis Trancón no ha tingut mai un company de treball. Ni a la ludoteca que va obrir tot just sortir de la universitat ni a les dues escoles infantils per on ha passat fins avui. Però no se sent discriminat ni tan sols un estrany. Només «molt en minoria».
La cara masculina de la igualtat
font: El Comercio el 26_12_2009 // 09:48
«Només he treballat amb dones. És l'única cosa que conec.» En els quinze anys que té d'experiència laboral, Luis Trancón no ha tingut mai un company de treball. Ni a la ludoteca que va obrir tot just sortir de la universitat ni a les dues escoles infantils per on ha passat fins avui. Però no se sent discriminat ni tan sols un estrany. Només «molt en minoria».
Ci�ncia redueix el retall en subvencions del 15 al 8,7%
font: La Vanguardia el 23_12_2009 // 16:24
Ci�ncia redueix el retall en subvencions del 15 al 8,7%
font: La Vanguardia el 23_12_2009 // 16:24
Les dones fan gala de la seva vocaci� emprenedora
font: EXPANSI�N el 15_12_2009 // 16:20
El punt de partida és el mateix per a totes: una idea, un somni. A partir d'aquí, cada història és diferent, encara que
comparteixen la passió per crear una empresa des de zero. Són dones emprenedores i la seva principal problema per muntar un negoci és el mateix que el de qualsevol home: el finançament.
comparteixen la passió per crear una empresa des de zero. Són dones emprenedores i la seva principal problema per muntar un negoci és el mateix que el de qualsevol home: el finançament.
Les dones fan gala de la seva vocaci� emprenedora
font: EXPANSI�N el 15_12_2009 // 16:20
El punt de partida és el mateix per a totes: una idea, un somni. A partir d'aquí, cada història és diferent, encara que
comparteixen la passió per crear una empresa des de zero. Són dones emprenedores i la seva principal problema per muntar un negoci és el mateix que el de qualsevol home: el finançament.
comparteixen la passió per crear una empresa des de zero. Són dones emprenedores i la seva principal problema per muntar un negoci és el mateix que el de qualsevol home: el finançament.
Exigim responsabilitat social a les empreses
font: La opini�n de Granada el 14_12_2009 // 16:22
Entrevista a Ricardo Flores, secretari general del sindicat Comisions Obreres a la província de Granada.
Exigim responsabilitat social a les empreses
font: La opini�n de Granada el 14_12_2009 // 16:22
Entrevista a Ricardo Flores, secretari general del sindicat Comisions Obreres a la província de Granada.
Qualitat m�s enll� de la quantitat
font: La Vanguardia el 12_12_2009 // 16:18
La majoria de les polítiques de R + D + i se centren a destinar uns recursos públics (generalment escassos) a ajuts, prioritzant la transferència de les universitats i centres tecnològics cap a les empreses, accions que generalment s'avaluen en termes estrictament econòmics.
Qualitat m�s enll� de la quantitat
font: La Vanguardia el 12_12_2009 // 16:18
La majoria de les polítiques de R + D + i se centren a destinar uns recursos públics (generalment escassos) a ajuts, prioritzant la transferència de les universitats i centres tecnològics cap a les empreses, accions que generalment s'avaluen en termes estrictament econòmics.
"Crea igualtat"
font: EXPANSI�N el 01_12_2009 // 14:00
La ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, en companyia de la secretària d'Estat de Comunicació, Nieves Goicoechea, i del director de TVE, Javier Pons, van lliurar dijous passat 19 de novembre el IV Premi Dona i Publicitat Crea Igualtat a l'agència JWT Delvico i a l'empresa Kimberly-Clark per la campanya Geiser de bolquers Huggies, per “fomentar la coresponsabilitat, en assignar el protagonisme d'un anunci de bolquers a un home”. Tot un encert.
"Crea igualtat"
font: EXPANSI�N el 01_12_2009 // 14:00
La ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, en companyia de la secretària d'Estat de Comunicació, Nieves Goicoechea, i del director de TVE, Javier Pons, van lliurar dijous passat 19 de novembre el IV Premi Dona i Publicitat Crea Igualtat a l'agència JWT Delvico i a l'empresa Kimberly-Clark per la campanya Geiser de bolquers Huggies, per “fomentar la coresponsabilitat, en assignar el protagonisme d'un anunci de bolquers a un home”. Tot un encert.
M�s enll� de la pol�mica de �miembras�
font: P�BLICO el 30_11_2009 // 14:03
El 9 de juny de 2008, la ministra d'Igualtat, Bibiana Aido, va fer tronar la tempesta quan en una Comissió del Congrés dels Diputats va utilitzar el terme “miembras” per dirigir-se a les dones que eren a la sala. La borrasca va ser mediàtica, política, social i, fins i tot, acadèmica.
M�s enll� de la pol�mica de �miembras�
font: P�BLICO el 30_11_2009 // 14:03
El 9 de juny de 2008, la ministra d'Igualtat, Bibiana Aido, va fer tronar la tempesta quan en una Comissió del Congrés dels Diputats va utilitzar el terme “miembras” per dirigir-se a les dones que eren a la sala. La borrasca va ser mediàtica, política, social i, fins i tot, acadèmica.
El nou equilibri de la conciliaci�
font: EXPANSI�N el 29_11_2009 // 14:10
Aviat les dones seran la principal força laboral, per davant dels homes, en un mercat de treball revolucionat. En aquest nou escenari, amb una realitat ben diferent, el debat ‘tradicional' sobre igualtat es queda molt petit.
El nou equilibri de la conciliaci�
font: EXPANSI�N el 29_11_2009 // 14:10
Aviat les dones seran la principal força laboral, per davant dels homes, en un mercat de treball revolucionat. En aquest nou escenari, amb una realitat ben diferent, el debat ‘tradicional' sobre igualtat es queda molt petit.
Cami cap a la igualtat
font: LA OPINI�N el 28_11_2009 // 14:01
L'article primer de la Declaració dels Drets Humans del 1948 diu que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. La lluita per la igualtat és la lluita per la dignitat de les persones.
Cami cap a la igualtat
font: LA OPINI�N el 28_11_2009 // 14:01
L'article primer de la Declaració dels Drets Humans del 1948 diu que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. La lluita per la igualtat és la lluita per la dignitat de les persones.
"Els homes es comporten com als 70"
font: EL PERI�DICO el 25_11_2009 // 16:45
Alba Garcia Sánchez (Barcelona, 1962) ha criat dues filles, de 23 i 19 anys, en igualtat. La missió dels pares en aquesta matèria, assegura, és fonamental.
"Els homes es comporten com als 70"
font: EL PERI�DICO el 25_11_2009 // 16:45
Alba Garcia Sánchez (Barcelona, 1962) ha criat dues filles, de 23 i 19 anys, en igualtat. La missió dels pares en aquesta matèria, assegura, és fonamental.
Dones online, s'animen a m�s
font: MUJERES & C�A el 25_11_2009 // 15:04
Tot i les bretxes de gènere, l'univers online apareix com l'espai ideal per resoldre l'estructura multitasca pròpia de les dones, atribut innat del gènere femení des del principi dels temps.
Dones online, s'animen a m�s
font: MUJERES & C�A el 25_11_2009 // 15:04
Tot i les bretxes de gènere, l'univers online apareix com l'espai ideal per resoldre l'estructura multitasca pròpia de les dones, atribut innat del gènere femení des del principi dels temps.
Un pont per apropar la innovaci� a l'usuari
font: EL PA�S el 24_11_2009 // 16:43
L'enllumenat de la via pública “cent per cent ecològic i sostenible” no és un somni: n'hi ha prou de col·locar en els fanals un dispositiu fotovoltaic que ha ideat una petita firma catalana d'arquitectura i deixaran de funcionar amb electricitat per fer-ho amb energia solar.
Un pont per apropar la innovaci� a l'usuari
font: EL PA�S el 24_11_2009 // 16:43
L'enllumenat de la via pública “cent per cent ecològic i sostenible” no és un somni: n'hi ha prou de col·locar en els fanals un dispositiu fotovoltaic que ha ideat una petita firma catalana d'arquitectura i deixaran de funcionar amb electricitat per fer-ho amb energia solar.
M�rits an�nims per triomfar
font: EL PA�S el 24_11_2009 // 16:47
Mig centenar d'empreses franceses s'ha sumat, de forma experimental, a la iniciativa per recollir currículums anònims (sense dades personals, només mèrits acadèmics i professionals) durant sis mesos. El seu objectiu: lluitar contra la discriminació.
M�rits an�nims per triomfar
font: EL PA�S el 24_11_2009 // 16:47
Mig centenar d'empreses franceses s'ha sumat, de forma experimental, a la iniciativa per recollir currículums anònims (sense dades personals, només mèrits acadèmics i professionals) durant sis mesos. El seu objectiu: lluitar contra la discriminació.
Les elits giren l'esquena a la dona europea
font: EL PA�S el 19_11_2009 // 15:02
La discriminació històrica femenina s'ha materialitzat els últims dies dramàticament amb les travesses per repartir el poder a la UE. Encara que té força detractors, molta gent creuen que la política de quotes es perfila com l'única eficaç.
Les elits giren l'esquena a la dona europea
font: EL PA�S el 19_11_2009 // 15:02
La discriminació històrica femenina s'ha materialitzat els últims dies dramàticament amb les travesses per repartir el poder a la UE. Encara que té força detractors, molta gent creuen que la política de quotes es perfila com l'única eficaç.
Qu� implica el distintiu 'igualtat a l'empresa'?
font: EXPANSI�N el 17_11_2009 // 10:09
El dimarts 3 de novembre es va publicar en el BOE el Reial decret 1615/2009, de 26 d'octubre, pel qual es regula la concessió i utilització del distintiu "Igualtat a l'Empresa".
Qu� implica el distintiu 'igualtat a l'empresa'?
font: EXPANSI�N el 17_11_2009 // 10:09
El dimarts 3 de novembre es va publicar en el BOE el Reial decret 1615/2009, de 26 d'octubre, pel qual es regula la concessió i utilització del distintiu "Igualtat a l'Empresa".
Av�s a les dones joves
font: EL PA�S el 16_11_2009 // 10:11
Les desigualtats que implica la maternitat són conseqüència dels estereotips de gènere i dels rols assignats a cada sexe.
Av�s a les dones joves
font: EL PA�S el 16_11_2009 // 10:11
Les desigualtats que implica la maternitat són conseqüència dels estereotips de gènere i dels rols assignats a cada sexe.
"El poder de participaci� que d�na Internet q�estiona totes les estructures actuals"
font: EL PA�S el 12_11_2009 // 10:08
El fundador de Tech President i de Personal Democracy Forum impulsa la regeneració dels polítics – "La democratització de la societat per efecte de les comunicacions és un 'tsunami' del qual no escapa ningú, ni mitjans, ni negocis, ni polítics, ni institucions".
"El poder de participaci� que d�na Internet q�estiona totes les estructures actuals"
font: EL PA�S el 12_11_2009 // 10:08
El fundador de Tech President i de Personal Democracy Forum impulsa la regeneració dels polítics – "La democratització de la societat per efecte de les comunicacions és un 'tsunami' del qual no escapa ningú, ni mitjans, ni negocis, ni polítics, ni institucions".
La tecnologia �s q�esti� de sexes
font: EL PA�S el 06_11_2009 // 10:06
Davant el manual d'instruccions d'una impressora o d'una cafetera, l'home i la dona no es comporten igual. L'home ni el llegeix, la dona, sí. Aquesta és una de les primeres conclusions de Helpline , una empresa dedicada a ajudar telefònicament la gent que té problemes amb els seus aparells domèstics, des de la batedora al mòdem.
La tecnologia �s q�esti� de sexes
font: EL PA�S el 06_11_2009 // 10:06
Davant el manual d'instruccions d'una impressora o d'una cafetera, l'home i la dona no es comporten igual. L'home ni el llegeix, la dona, sí. Aquesta és una de les primeres conclusions de Helpline , una empresa dedicada a ajudar telefònicament la gent que té problemes amb els seus aparells domèstics, des de la batedora al mòdem.
Construint certeses
font: FUNDACI�N IDEAS el 28_10_2009 // 10:07
Article de María Teresa Fernández de la Vega on ens informa sobre les principals prioritats de la Presidència Espanyola de la Unió Europea. Entre les prioritats destaquen la innovació i la igualtat com aspectes centrals.
Construint certeses
font: FUNDACI�N IDEAS el 28_10_2009 // 10:07
Article de María Teresa Fernández de la Vega on ens informa sobre les principals prioritats de la Presidència Espanyola de la Unió Europea. Entre les prioritats destaquen la innovació i la igualtat com aspectes centrals.
M�s enll� de Tuenti: la nova generaci� de xarxes socials espanyoles
font: FUNDACI�N TELEFONICA el 27_10_2009 // 13:15
En el món de les emergents xarxes socials espanyoles, no tot és Tuenti. Encara que aquesta pàgina és el fenomen de moda i experimenta un creixement que supera totes les expectatives, a poc a poc altres iniciatives es van obrint camí.
M�s enll� de Tuenti: la nova generaci� de xarxes socials espanyoles
font: FUNDACI�N TELEFONICA el 27_10_2009 // 13:15
En el món de les emergents xarxes socials espanyoles, no tot és Tuenti. Encara que aquesta pàgina és el fenomen de moda i experimenta un creixement que supera totes les expectatives, a poc a poc altres iniciatives es van obrint camí.
Empleats fidels, empresa rendible
font: EL MUNDO el 25_10_2009 // 12:53
Comprovat. Hi ha una relaci� directa entre l'�ndex de comprom�s de l'empleat i els resultats de negoci. Aconseguir que els professionals, de forma volunt�ria, aportin m�s de l'estrictament suficient per complir la seva funci� en el lloc de treball �s un luxe per a les organitzacions, perqu� �s el detonant del seu comprom�s amb els objectius de negoci: aporta m�s perqu� aix� contribueix al seu enriquiment professional, augmenta la seva empleabilitat i, en darrera inst�ncia, contribueix a fer l'organitzaci� m�s rendible.
Empleats fidels, empresa rendible
font: EL MUNDO el 25_10_2009 // 12:53
Comprovat. Hi ha una relaci� directa entre l'�ndex de comprom�s de l'empleat i els resultats de negoci. Aconseguir que els professionals, de forma volunt�ria, aportin m�s de l'estrictament suficient per complir la seva funci� en el lloc de treball �s un luxe per a les organitzacions, perqu� �s el detonant del seu comprom�s amb els objectius de negoci: aporta m�s perqu� aix� contribueix al seu enriquiment professional, augmenta la seva empleabilitat i, en darrera inst�ncia, contribueix a fer l'organitzaci� m�s rendible.
M�s talent, menys feina
font: EL PA�S.COM el 25_10_2009 // 13:12
Acumulen llicenciatures i màsters. Però amb això els joves espanyols, amb poc coneixement d’idiomes i amb poques pràctiques, no en tenen prou per entrar en el mercat laboral més hostil d’Europa.
M�s talent, menys feina
font: EL PA�S.COM el 25_10_2009 // 13:12
Acumulen llicenciatures i màsters. Però amb això els joves espanyols, amb poc coneixement d’idiomes i amb poques pràctiques, no en tenen prou per entrar en el mercat laboral més hostil d’Europa.
Igualtat universit�ria feble
font: ELPAIS.COM el 23_10_2009 // 12:54
Amb l'aprovaci�, fa dos anys, de la llei org�nica per fer efectiva la igualtat entre dones i homes, les universitats es van veure obligades a crear estructures que propiciessin pol�tiques d'igualtat entre tots dos sexes. Per�, a m�s, la llei reclamava "la inclusi�, en els plans d'estudi on calgui, d'ensenyaments en mat�ria d'igualtat entre dones i homes". La conjuntura, �s a dir, l'obligada reconversi� de les carreres en els anomenats graus per adaptar-se a les directrius europees, dibuixava un escenari propici per sensibilitzar a trav�s d'assignatures universit�ries en mat�ries d'igualtat. Qu� ha passat amb els nous graus que han comen�at a implantar-se aquest curs?
Igualtat universit�ria feble
font: ELPAIS.COM el 23_10_2009 // 12:54
Amb l'aprovaci�, fa dos anys, de la llei org�nica per fer efectiva la igualtat entre dones i homes, les universitats es van veure obligades a crear estructures que propiciessin pol�tiques d'igualtat entre tots dos sexes. Per�, a m�s, la llei reclamava "la inclusi�, en els plans d'estudi on calgui, d'ensenyaments en mat�ria d'igualtat entre dones i homes". La conjuntura, �s a dir, l'obligada reconversi� de les carreres en els anomenats graus per adaptar-se a les directrius europees, dibuixava un escenari propici per sensibilitzar a trav�s d'assignatures universit�ries en mat�ries d'igualtat. Qu� ha passat amb els nous graus que han comen�at a implantar-se aquest curs?
La reputaci� �s un valor intangible, per� quantificable
font: EXPANSI�N.COM el 21_10_2009 // 13:38
Fernando Prado s'aixeca. En una pissarra dibuixa una l�nia vertical, que mesura les percepcions, i una altra d�horitzontal, que reflecteix la realitat. Una l�nia discont�nua surt del v�rtex. Prado, de Lugo i amb 39 anys, no imparteix una classe de matem�tiques. Per� necessita pissarra i ratlles per explicar la import�ncia d'establir sistemes m�trics amb qu� desenvolupar plans de reputaci� a les empreses. �Una bona realitat, per� una mala percepci� �s igual a una oportunitat de comunicaci�; una bona percepci� amb una mala realitat equival a un risc reputacional�. Prado explica aix� el sentit de les l�nies de la seva pissarra. Els seus gestos i la seva mirada semblen dir que est� conven�ut del que parla.
La reputaci� �s un valor intangible, per� quantificable
font: EXPANSI�N.COM el 21_10_2009 // 13:38
Fernando Prado s'aixeca. En una pissarra dibuixa una l�nia vertical, que mesura les percepcions, i una altra d�horitzontal, que reflecteix la realitat. Una l�nia discont�nua surt del v�rtex. Prado, de Lugo i amb 39 anys, no imparteix una classe de matem�tiques. Per� necessita pissarra i ratlles per explicar la import�ncia d'establir sistemes m�trics amb qu� desenvolupar plans de reputaci� a les empreses. �Una bona realitat, per� una mala percepci� �s igual a una oportunitat de comunicaci�; una bona percepci� amb una mala realitat equival a un risc reputacional�. Prado explica aix� el sentit de les l�nies de la seva pissarra. Els seus gestos i la seva mirada semblen dir que est� conven�ut del que parla.
Com han transformat les xarxes socials la forma d�entendre i exercir el liderat?
font: FUNDACI�N TELEFONICA el 21_10_2009 // 13:13
Com han transformat les xarxes socials la forma d’entendre i exercir el liderat?
Com han transformat les xarxes socials la forma d�entendre i exercir el liderat?
font: FUNDACI�N TELEFONICA el 21_10_2009 // 13:13
Com han transformat les xarxes socials la forma d’entendre i exercir el liderat?
��s important que els empleats tinguin una altra vida�
font: EXPANSI�N.COM el 20_10_2009 // 13:36
�La dona est� present a la societat i ho ha d'estar a l'empresa. La realitat �s que hi ha dones competents i que aposten pel seu desenvolupament, per� que no troben el cam�, defensa Dulce Subirats (Barcelona, 1963), directora de Recursos Humans de Mutua Madrile�a.
Subirats explica que �la pres�ncia de la dona en c�rrecs directius �s una q�esti� evolutiva. El proc�s ha de ser natural; en la mesura que cada cop hi ha m�s dones en c�rrecs intermedis, �s possible que aquestes dones arribin a nivells superiors perqu� tenen capacitat per a aix�.�
Subirats explica que �la pres�ncia de la dona en c�rrecs directius �s una q�esti� evolutiva. El proc�s ha de ser natural; en la mesura que cada cop hi ha m�s dones en c�rrecs intermedis, �s possible que aquestes dones arribin a nivells superiors perqu� tenen capacitat per a aix�.�
��s important que els empleats tinguin una altra vida�
font: EXPANSI�N.COM el 20_10_2009 // 13:36
�La dona est� present a la societat i ho ha d'estar a l'empresa. La realitat �s que hi ha dones competents i que aposten pel seu desenvolupament, per� que no troben el cam�, defensa Dulce Subirats (Barcelona, 1963), directora de Recursos Humans de Mutua Madrile�a.
Subirats explica que �la pres�ncia de la dona en c�rrecs directius �s una q�esti� evolutiva. El proc�s ha de ser natural; en la mesura que cada cop hi ha m�s dones en c�rrecs intermedis, �s possible que aquestes dones arribin a nivells superiors perqu� tenen capacitat per a aix�.�
Subirats explica que �la pres�ncia de la dona en c�rrecs directius �s una q�esti� evolutiva. El proc�s ha de ser natural; en la mesura que cada cop hi ha m�s dones en c�rrecs intermedis, �s possible que aquestes dones arribin a nivells superiors perqu� tenen capacitat per a aix�.�
La igualtat de g�nere cansa
font: MUJERES & CIA el 20_10_2009 // 12:53
La igualtat de g�nere cansa. Aix� ho posa de manifest una recent investigaci� publicada al Canad�, Gender Fatigue, que mostra que els treballadors acostumen a descriure les seves empreses com meritocr�tiques i neutrals quant al g�nere, per� reconeixen tamb� que la discriminaci� cap a les dones �s possible.
La igualtat de g�nere cansa
font: MUJERES & CIA el 20_10_2009 // 12:53
La igualtat de g�nere cansa. Aix� ho posa de manifest una recent investigaci� publicada al Canad�, Gender Fatigue, que mostra que els treballadors acostumen a descriure les seves empreses com meritocr�tiques i neutrals quant al g�nere, per� reconeixen tamb� que la discriminaci� cap a les dones �s possible.
Un consell per a dones
font: NEGOCIO el 19_10_2009 // 13:38
En les �ltimes d�cades, les dones han fet grans progressos en les economies desenvolupades i han aconseguit aven�os substancials en el mercat de treball. Inicien la seva vida laboral amb la mateixa preparaci� i afany de comprom�s que els seus companys masculins. Amb tot, a mesura que es puja de categoria nivell en la pir�mide empresarial, el nombre de dones disminueix. Aquest fenomen subsisteix tot i el temps transcorregut i els estudis salarials reprodueixen any rere any la mateixa foto est�tica: les dones no avancen, �s a dir, subsisteixen grans difer�ncies salarials entre homes i dones. Com s'explica aquest fenomen?
Un consell per a dones
font: NEGOCIO el 19_10_2009 // 13:38
En les �ltimes d�cades, les dones han fet grans progressos en les economies desenvolupades i han aconseguit aven�os substancials en el mercat de treball. Inicien la seva vida laboral amb la mateixa preparaci� i afany de comprom�s que els seus companys masculins. Amb tot, a mesura que es puja de categoria nivell en la pir�mide empresarial, el nombre de dones disminueix. Aquest fenomen subsisteix tot i el temps transcorregut i els estudis salarials reprodueixen any rere any la mateixa foto est�tica: les dones no avancen, �s a dir, subsisteixen grans difer�ncies salarials entre homes i dones. Com s'explica aquest fenomen?
La nova gesti� del talent: la dona l�der-coach
font: MUJERES & CIA el 18_10_2009 // 12:52
La crisi del model de gesti� actual i de la figura d'autoritat del directiu/gerent/cap �on el model es basava en l'autoritat formal� no est� responent a les necessitats de l'empresa i de la societat. Aqu� �s on sorgeix la necessitat d'una nova figura de la dona treballadora, dotada d'una capacitat especial per desenvolupar les noves habilitats i compet�ncies que s'exigeixen en l'entorn actual.
La nova gesti� del talent: la dona l�der-coach
font: MUJERES & CIA el 18_10_2009 // 12:52
La crisi del model de gesti� actual i de la figura d'autoritat del directiu/gerent/cap �on el model es basava en l'autoritat formal� no est� responent a les necessitats de l'empresa i de la societat. Aqu� �s on sorgeix la necessitat d'una nova figura de la dona treballadora, dotada d'una capacitat especial per desenvolupar les noves habilitats i compet�ncies que s'exigeixen en l'entorn actual.
Menys diners per a la ci�ncia i m�s pr�stecs
font: CINCO D�AS el 15_10_2009 // 14:00
�La investigaci� a Espanya est� absolutament garantida". "Els pressupostos garanteixen la viabilitat de tot el sistema cient�fic espanyol". S�n frases de la ministra de Ci�ncia i Innovaci�, Cristina Garmendia, en la presentaci� dels comptes del seu departament. Aquestes paraules pretenien tranquil�litzar el sector, per�, de moment, no ho han aconseguit. Els comptes per al 2010 presenten una retallada del 17,5% en les subvencions a la ci�ncia. Qui fonamentalment pateix aquesta estisorada s�n els organismes p�blics d�investigaci�, com el CSIC, que es queda amb gaireb� 155 milions menys (una reducci� del 13,57%) o el Ciemat (amb un important ajust d�un 25% en els seus ingressos).
Menys diners per a la ci�ncia i m�s pr�stecs
font: CINCO D�AS el 15_10_2009 // 14:00
�La investigaci� a Espanya est� absolutament garantida". "Els pressupostos garanteixen la viabilitat de tot el sistema cient�fic espanyol". S�n frases de la ministra de Ci�ncia i Innovaci�, Cristina Garmendia, en la presentaci� dels comptes del seu departament. Aquestes paraules pretenien tranquil�litzar el sector, per�, de moment, no ho han aconseguit. Els comptes per al 2010 presenten una retallada del 17,5% en les subvencions a la ci�ncia. Qui fonamentalment pateix aquesta estisorada s�n els organismes p�blics d�investigaci�, com el CSIC, que es queda amb gaireb� 155 milions menys (una reducci� del 13,57%) o el Ciemat (amb un important ajust d�un 25% en els seus ingressos).
De ci�ncia, certa?
font: GARA el 14_10_2009 // 13:36
Quan alguna persona cient�fica s'al�a p�blicament contra un determinat dogma cient�fic que casualment �s de gran inter�s per a algunes activitats econ�miques, tamb� s'observa una tend�ncia al seu linxament i difamaci�.
De ci�ncia, certa?
font: GARA el 14_10_2009 // 13:36
Quan alguna persona cient�fica s'al�a p�blicament contra un determinat dogma cient�fic que casualment �s de gran inter�s per a algunes activitats econ�miques, tamb� s'observa una tend�ncia al seu linxament i difamaci�.
Qu� demanen els joves a les empreses
font: EL MUNDO. EXPANSI�N & EMPLEO el 11_10_2009 // 14:06
Els joves representen un dels col�lectius m�s afectats per la contracci� del mercat de treball. A Espanya, quatre de cada deu joves actualment s�n en situaci� d�atur, una realitat que est� rebaixant les expectatives professionals de l�anomenada Generaci� Y, �per� nom�s la dels membres menys qualificats�, matisa Alfonso Jim�nez, soci director de la consultora PeopleMatters.
Qu� demanen els joves a les empreses
font: EL MUNDO. EXPANSI�N & EMPLEO el 11_10_2009 // 14:06
Els joves representen un dels col�lectius m�s afectats per la contracci� del mercat de treball. A Espanya, quatre de cada deu joves actualment s�n en situaci� d�atur, una realitat que est� rebaixant les expectatives professionals de l�anomenada Generaci� Y, �per� nom�s la dels membres menys qualificats�, matisa Alfonso Jim�nez, soci director de la consultora PeopleMatters.
Entrevista Armelle Carminati-Rabasse. "La crisi no impedir� que els sistemes de treball canvi�n"
font: CINCO D�AS el 10_10_2009 // 14:05
Accenture t� una plantilla de 180.000 treballadors arreu del m�n. El seu concepte de recursos humans no �s el cl�ssic i aix� ja es nota a la targeta de visita de la seva m�xima responsable mundial, Armelle Carminati-Rabasse (Dijon, 1961). El c�rrec habitual de directora de recursos humans queda substitu�t pel de directora de capital hum� i de diversitat. �s dif�cil valorar fins a quin punt afectar� el dia a dia dels consultors, per� despr�s de la conversa amb Carminati �s evident que no es tracta nom�s d�un canvi de nom.
Entrevista Armelle Carminati-Rabasse. "La crisi no impedir� que els sistemes de treball canvi�n"
font: CINCO D�AS el 10_10_2009 // 14:05
Accenture t� una plantilla de 180.000 treballadors arreu del m�n. El seu concepte de recursos humans no �s el cl�ssic i aix� ja es nota a la targeta de visita de la seva m�xima responsable mundial, Armelle Carminati-Rabasse (Dijon, 1961). El c�rrec habitual de directora de recursos humans queda substitu�t pel de directora de capital hum� i de diversitat. �s dif�cil valorar fins a quin punt afectar� el dia a dia dels consultors, per� despr�s de la conversa amb Carminati �s evident que no es tracta nom�s d�un canvi de nom.
Entrevista a Cristina Garmendia de Ci�ncia i Innovaci�
font: EL PA�S. COM el 09_10_2009 // 13:59
La titular del departament m�s castigat pels Pressupostos reconeix les retallades, per� es compromet a garantir tots els projectes en marxa. Malgrat els revessos soferts, assegura: "No llen�ar� la tovallola".
Entrevista a Cristina Garmendia de Ci�ncia i Innovaci�
font: EL PA�S. COM el 09_10_2009 // 13:59
La titular del departament m�s castigat pels Pressupostos reconeix les retallades, per� es compromet a garantir tots els projectes en marxa. Malgrat els revessos soferts, assegura: "No llen�ar� la tovallola".
Sense l�der no hi ha recuperaci�
font: LA VANGUARDIA el 04_10_2009 // 18:03
Dif�cilment es pot definir un bon l�der sense enumerar caracter�stiques i adjectius que ocuparien par�grafs i m�s par�grafs. Les seves qualitats han de ser tantes que hi ha qui les compara amb les del pr�ncep blau que busca tota dona. �s possible trobar-lo? I el m�s important, tenim a Espanya l�ders capa�os de fer-nos sortir de la crisi econ�mica que vivim? La resposta, a c�rrec de Jordi Pujol, �s la seg�ent: "En el m�n empresarial hi ha alguns grans l�ders. Ells han fet que empreses com Telef�nica, alguns bancs, el�ctriques i constructores es converteixin en multinacionals i figurin entre les primeres del m�n. Tot aix� no es podria fer sense lideratge.
Sense l�der no hi ha recuperaci�
font: LA VANGUARDIA el 04_10_2009 // 18:03
Dif�cilment es pot definir un bon l�der sense enumerar caracter�stiques i adjectius que ocuparien par�grafs i m�s par�grafs. Les seves qualitats han de ser tantes que hi ha qui les compara amb les del pr�ncep blau que busca tota dona. �s possible trobar-lo? I el m�s important, tenim a Espanya l�ders capa�os de fer-nos sortir de la crisi econ�mica que vivim? La resposta, a c�rrec de Jordi Pujol, �s la seg�ent: "En el m�n empresarial hi ha alguns grans l�ders. Ells han fet que empreses com Telef�nica, alguns bancs, el�ctriques i constructores es converteixin en multinacionals i figurin entre les primeres del m�n. Tot aix� no es podria fer sense lideratge.
Emilio M�ndez: "La ci�ncia ens millora, cal que la tractem b� i la desenvolupem"
font: DIARIO VASCO el 01_10_2009 // 18:00
La nanotecnologia ajudar� a sortir de la crisi energ�tica. Ajudar� a resoldre problemes de les energies renovables gr�cies a nous materials i dispositius m�s eficients. D'aix� va parlar Emilio M�ndez (Lleida, 1949), director del Centre de Nanomaterials del Laboratori Nacional de Brookhaven (Estats Units), en el congr�s Atom by Atom, que ahir es va clausurar a Donostia.
Emilio M�ndez: "La ci�ncia ens millora, cal que la tractem b� i la desenvolupem"
font: DIARIO VASCO el 01_10_2009 // 18:00
La nanotecnologia ajudar� a sortir de la crisi energ�tica. Ajudar� a resoldre problemes de les energies renovables gr�cies a nous materials i dispositius m�s eficients. D'aix� va parlar Emilio M�ndez (Lleida, 1949), director del Centre de Nanomaterials del Laboratori Nacional de Brookhaven (Estats Units), en el congr�s Atom by Atom, que ahir es va clausurar a Donostia.
�Nanotecnologia�: Ens podem fer invisibles?
font: FUNDACI�N TELEF�NICA el 01_10_2009 // 14:00
Un gran pas cap a les telecomunicacions fot�niques el fa el projecte europeu �NewTon�;. la transmissi� de converses telef�niques, fotografies, m�sica� cada cop es fa m�s a trav�s d�ones de llum.
�Nanotecnologia�: Ens podem fer invisibles?
font: FUNDACI�N TELEF�NICA el 01_10_2009 // 14:00
Un gran pas cap a les telecomunicacions fot�niques el fa el projecte europeu �NewTon�;. la transmissi� de converses telef�niques, fotografies, m�sica� cada cop es fa m�s a trav�s d�ones de llum.
Rectores, numerus clausus?
font: MUJER HOY el 30_09_2009 // 18:00
L'homenatge que la CRUE (Confer�ncia de Rectors d'Universitats Espanyoles) va organitzar a Elisa P�rez Vera, la primera dona que va exercir el c�rrec de rectora al nostre pa�s, ens serveix d'excusa per parlar amb sis de les 10 rectores que sobreviuen en els despatxos d'aquesta instituci�.
Rectores, numerus clausus?
font: MUJER HOY el 30_09_2009 // 18:00
L'homenatge que la CRUE (Confer�ncia de Rectors d'Universitats Espanyoles) va organitzar a Elisa P�rez Vera, la primera dona que va exercir el c�rrec de rectora al nostre pa�s, ens serveix d'excusa per parlar amb sis de les 10 rectores que sobreviuen en els despatxos d'aquesta instituci�.
Emprenedores amb escola
font: LA VANGUARDIA el 30_09_2009 // 14:01
La ter�pia de grup va resultar ser gaireb� tan atractiva com els continguts del curs, de car�cter t�cnic i sense m�s tint de g�nere que el de les participants. Ester Boada i Mar Callau, empres�ries felices, van assistir fa uns quants anys a programes de formaci� per a dones emprenedores de l�Ajuntament de Barcelona, i l�hora del caf� era un b�lsam per ajudar-les a suportar els comentaris descoratjadors sentits all� a fora.
Emprenedores amb escola
font: LA VANGUARDIA el 30_09_2009 // 14:01
La ter�pia de grup va resultar ser gaireb� tan atractiva com els continguts del curs, de car�cter t�cnic i sense m�s tint de g�nere que el de les participants. Ester Boada i Mar Callau, empres�ries felices, van assistir fa uns quants anys a programes de formaci� per a dones emprenedores de l�Ajuntament de Barcelona, i l�hora del caf� era un b�lsam per ajudar-les a suportar els comentaris descoratjadors sentits all� a fora.
El m�s dif�cil encara de ser cap i mare alhora
font: RRHHDigital el 29_09_2009 // 10:50
Si es veiessin m�s jaquetes blanques �com la que llueix Angela Merkel a la fotografia�, vestits estampats o talons en els consells d�administraci�, qui sap si ara no ens trobar�em en aquest empantanegament econ�mic. Alguns, com el columnista de The New York Times Nicholas Kristof ja han fet aquest exercici d�imaginaci� i conclouen que al banc Lehman Brothers li hauria anat molt millor si hagu�s sumat al seu nom l�afegit� �and Sisters�.
El m�s dif�cil encara de ser cap i mare alhora
font: RRHHDigital el 29_09_2009 // 10:50
Si es veiessin m�s jaquetes blanques �com la que llueix Angela Merkel a la fotografia�, vestits estampats o talons en els consells d�administraci�, qui sap si ara no ens trobar�em en aquest empantanegament econ�mic. Alguns, com el columnista de The New York Times Nicholas Kristof ja han fet aquest exercici d�imaginaci� i conclouen que al banc Lehman Brothers li hauria anat molt millor si hagu�s sumat al seu nom l�afegit� �and Sisters�.
El club de les dones m�s poderoses del m�n
font: EXPANSI�N.COM el 29_09_2009 // 18:00
La crisi sembla que tamb� est� renyida amb la diversitat. Les tornes no han canviat, tot i la dif�cil conjuntura econ�mica, i nom�s un 10% de les dones ocupa llocs d'alta direcci� a les principals empreses europees, amb l'excepci� de Noruega, on les quotes han fet que el percentatge de dones superi el 40%.
El club de les dones m�s poderoses del m�n
font: EXPANSI�N.COM el 29_09_2009 // 18:00
La crisi sembla que tamb� est� renyida amb la diversitat. Les tornes no han canviat, tot i la dif�cil conjuntura econ�mica, i nom�s un 10% de les dones ocupa llocs d'alta direcci� a les principals empreses europees, amb l'excepci� de Noruega, on les quotes han fet que el percentatge de dones superi el 40%.
La discriminaci� �s positiva si est� ben motivada
font: EL PAIS.COM el 26_09_2009 // 10:50
L�anunci que l�ordre ministerial que desenvolupa la Llei del Cinema prevaldr� a l�hora d�atorgar subvencions a les pel�l�cules dirigides per dones ha reobert el debat sobre la discriminaci� positiva i els seus l�mits. �s una mesura m�s de les que s�apliquen a Espanya a l�empara de la Llei d�Igualtat del 2007, per� que provoca el rebuig d�alguns sectors socials per considerar que aquestes mesures no estan justificades a Espanya en ple segle XXI, perqu� poden afavorir col�lectius que no ho necessiten o b� perqu� la iniciativa acaba essent un simple foc d�encenalls propagand�stic de cara a la galeria i amb intencions electorals.
La discriminaci� �s positiva si est� ben motivada
font: EL PAIS.COM el 26_09_2009 // 10:50
L�anunci que l�ordre ministerial que desenvolupa la Llei del Cinema prevaldr� a l�hora d�atorgar subvencions a les pel�l�cules dirigides per dones ha reobert el debat sobre la discriminaci� positiva i els seus l�mits. �s una mesura m�s de les que s�apliquen a Espanya a l�empara de la Llei d�Igualtat del 2007, per� que provoca el rebuig d�alguns sectors socials per considerar que aquestes mesures no estan justificades a Espanya en ple segle XXI, perqu� poden afavorir col�lectius que no ho necessiten o b� perqu� la iniciativa acaba essent un simple foc d�encenalls propagand�stic de cara a la galeria i amb intencions electorals.
El nou lideratge �s generador d'alt rendiment
font: TENDENCIAS 21 el 23_09_2009 // 17:59
La p�rdua m�s important de la nostra societat no �s el malbaratament dels recursos que ens ofereix la naturalesa, sin� el malbaratament i el menyspreu dels recursos humans. No desenvolupem l'habilitat de dirigir-los en una direcci� apropiada i concreta. Usem els recursos de la naturalesa fins a gaireb� esgotar-los i estem esgotant els recursos humans sense usar-los adequadament. Els empleats necessiten tenir consci�ncia que les seves millors idees s�n aprofitades i que l'empresa necessita aquestes idees.
El nou lideratge �s generador d'alt rendiment
font: TENDENCIAS 21 el 23_09_2009 // 17:59
La p�rdua m�s important de la nostra societat no �s el malbaratament dels recursos que ens ofereix la naturalesa, sin� el malbaratament i el menyspreu dels recursos humans. No desenvolupem l'habilitat de dirigir-los en una direcci� apropiada i concreta. Usem els recursos de la naturalesa fins a gaireb� esgotar-los i estem esgotant els recursos humans sense usar-los adequadament. Els empleats necessiten tenir consci�ncia que les seves millors idees s�n aprofitades i que l'empresa necessita aquestes idees.
Bokova: 1� dona al capdavant de la Unesco
font: MUJERES & C�A el 23_09_2009 // 18:01
La diplom�tica b�lgara Irina Bokova �s la primera dona que ha estat elegida directora de l'ONU per a l'Educaci�, la Ci�ncia i la Cultura. Els 58 estats membres que integren el Consell Executiu li van donar 31 vots enfront dels 27 obtinguts per Faruk Hosni.
Bokova: 1� dona al capdavant de la Unesco
font: MUJERES & C�A el 23_09_2009 // 18:01
La diplom�tica b�lgara Irina Bokova �s la primera dona que ha estat elegida directora de l'ONU per a l'Educaci�, la Ci�ncia i la Cultura. Els 58 estats membres que integren el Consell Executiu li van donar 31 vots enfront dels 27 obtinguts per Faruk Hosni.
Tan llargs anem de talent?
font: FUNDACI� FACTOR HUM� el 23_09_2009 // 18:01
Malgrat les recomanacions de retenir el talent de les organitzacions, la crisi ha expulsat tones d'experi�ncia i en moltes empreses ja es troba a faltar. Els criteris econ�mics han prevalgut en l'eliminaci� de personal.
Tan llargs anem de talent?
font: FUNDACI� FACTOR HUM� el 23_09_2009 // 18:01
Malgrat les recomanacions de retenir el talent de les organitzacions, la crisi ha expulsat tones d'experi�ncia i en moltes empreses ja es troba a faltar. Els criteris econ�mics han prevalgut en l'eliminaci� de personal.
Directives indiferents
font: Negocio & Financiero el 21_09_2009 // 10:18
Moltes vegades, els que no combreguem amb aquest Govern som acusats de criticar-lo absolutament tot. Una de les cr�tiques recurrents �s la necessitat de tenir un Ministeri d�Igualtat per vetllar per les dones. Un informe recent de la principal empresa de treball temporal del nostre pa�s entre les executives espanyoles no deixa gaire espai a la interpretaci�. Gaireb� el 70% d�aquesta col�lectiu assegura que aquest Ministeri els causa indifer�ncia i nom�s el 25% valora de manera positiva el seu paper.
Directives indiferents
font: Negocio & Financiero el 21_09_2009 // 10:18
Moltes vegades, els que no combreguem amb aquest Govern som acusats de criticar-lo absolutament tot. Una de les cr�tiques recurrents �s la necessitat de tenir un Ministeri d�Igualtat per vetllar per les dones. Un informe recent de la principal empresa de treball temporal del nostre pa�s entre les executives espanyoles no deixa gaire espai a la interpretaci�. Gaireb� el 70% d�aquesta col�lectiu assegura que aquest Ministeri els causa indifer�ncia i nom�s el 25% valora de manera positiva el seu paper.
La conciliaci� no �s nom�s cosa de dos
font: DIARIO SUR el 20_09_2009 // 10:19
La conciliaci� no �s nom�s una q�esti� de parella. Compaginar la vida familiar i laboral ha esdevingut una meta en la qual participen avis, col�legis, empreses, administracions... Al final, tota la societat hi est� implicada. O ho hauria d�estar. Perqu� ara que l�home i la dona comencen a posar-se d�acord en el fet que els fills i l�atenci� de la casa s�n cosa de dos, i que la dona tamb� t� dret a desenvolupar una carrera professional, sorgeix un altre problema. Com fer-ho sense defallir d�esgotament en l�intent? Repassem les mesures legals i la situaci� en fam�lies i empreses per fer un diagn�stic sobre la conciliaci� a la prov�ncia.
La conciliaci� no �s nom�s cosa de dos
font: DIARIO SUR el 20_09_2009 // 10:19
La conciliaci� no �s nom�s una q�esti� de parella. Compaginar la vida familiar i laboral ha esdevingut una meta en la qual participen avis, col�legis, empreses, administracions... Al final, tota la societat hi est� implicada. O ho hauria d�estar. Perqu� ara que l�home i la dona comencen a posar-se d�acord en el fet que els fills i l�atenci� de la casa s�n cosa de dos, i que la dona tamb� t� dret a desenvolupar una carrera professional, sorgeix un altre problema. Com fer-ho sense defallir d�esgotament en l�intent? Repassem les mesures legals i la situaci� en fam�lies i empreses per fer un diagn�stic sobre la conciliaci� a la prov�ncia.
"No s�c partid�ria de la igualtat; tots som iguals per� diferents"
font: DIARIO DE ALMER�A el 20_09_2009 // 10:19
Entrevista a Carmen Moya Sanabria. Advocada, de l�Acad�mia de Legislaci� i Jurisprud�ncia.
"No s�c partid�ria de la igualtat; tots som iguals per� diferents"
font: DIARIO DE ALMER�A el 20_09_2009 // 10:19
Entrevista a Carmen Moya Sanabria. Advocada, de l�Acad�mia de Legislaci� i Jurisprud�ncia.
L'�s de solucions TIC sostenibles suposaria a Espanya uns estalvis potencials de 600.000 milions d'euros
font: FUNDACI�N TELEF�NICA el 18_09_2009 // 17:59
Segons Alberto Andr�u, director d'Identitat i Reputaci� Corporativa de Telef�nica, l'�s de tecnologies sostenibles, tals com videoconfer�ncia o solucions de teletreball, podria suposar un estalvi aproximat de 600.000 milions d'euros a Espanya en els pr�xims 10 anys.
L'�s de solucions TIC sostenibles suposaria a Espanya uns estalvis potencials de 600.000 milions d'euros
font: FUNDACI�N TELEF�NICA el 18_09_2009 // 17:59
Segons Alberto Andr�u, director d'Identitat i Reputaci� Corporativa de Telef�nica, l'�s de tecnologies sostenibles, tals com videoconfer�ncia o solucions de teletreball, podria suposar un estalvi aproximat de 600.000 milions d'euros a Espanya en els pr�xims 10 anys.
Les dones lideren de forma m�s emp�tica i participativa
font: FUNDACI� FACTOR HUM� el 18_09_2009 // 18:02
El I Congr�s Internacional de Liderat Femen� es va clausurar el 18 de setembre despr�s de tres dies de confer�ncies, taules rodones i tallers. Entre els protagonistes, el psic�leg i expert en RH, Ken Nowack o la te�loga benedictina Teresa Forcades.
Les dones lideren de forma m�s emp�tica i participativa
font: FUNDACI� FACTOR HUM� el 18_09_2009 // 18:02
El I Congr�s Internacional de Liderat Femen� es va clausurar el 18 de setembre despr�s de tres dies de confer�ncies, taules rodones i tallers. Entre els protagonistes, el psic�leg i expert en RH, Ken Nowack o la te�loga benedictina Teresa Forcades.
Dones: meritocr�cia a la universitat
font: MUJERES & C�A el 16_09_2009 // 10:49
Les dones confien en el model meritocr�tic per obrir-se pas dins de la universitat. La normativa espanyola advoca per la igualtat d�oportunitats en l�acc�s a tots els candidats. Tot i aix�, segons un estudi realitzat per experts de la Universitat de Granada, aix� �no garanteix que la proporci� d�homes i dones dins de la universitat espanyola sigui equitativa, ja que no hi ha sistemes objectius per a la selecci� que garanteixin una justa avaluaci� dels m�rits�.
Dones: meritocr�cia a la universitat
font: MUJERES & C�A el 16_09_2009 // 10:49
Les dones confien en el model meritocr�tic per obrir-se pas dins de la universitat. La normativa espanyola advoca per la igualtat d�oportunitats en l�acc�s a tots els candidats. Tot i aix�, segons un estudi realitzat per experts de la Universitat de Granada, aix� �no garanteix que la proporci� d�homes i dones dins de la universitat espanyola sigui equitativa, ja que no hi ha sistemes objectius per a la selecci� que garanteixin una justa avaluaci� dels m�rits�.
L�enfocament gerencial actual d�una empresa en temps de crisi i les TIC
font: FUNDACI�N TELEFONICA el 15_09_2009 // 10:18
Actualment les tecnologies de la informaci� i comunicaci� (TIC) s�n la base fonamental d�una empresa, i s�han convertit en una eina necess�ria perqu� l�organitzaci� pugui sobreviure entre tanta turbul�ncia financera i econ�mica.
L�enfocament gerencial actual d�una empresa en temps de crisi i les TIC
font: FUNDACI�N TELEFONICA el 15_09_2009 // 10:18
Actualment les tecnologies de la informaci� i comunicaci� (TIC) s�n la base fonamental d�una empresa, i s�han convertit en una eina necess�ria perqu� l�organitzaci� pugui sobreviure entre tanta turbul�ncia financera i econ�mica.
Les ocupacions s�n per a les dones
font: LA VANGUARDIA el 12_09_2009 // 12:31
R�CORD. Homes i dones empaten en la seva aportaci� de forces: un canvi hist�ric. LA CRISI. De cada deu llocs de treball que es perden, gaireb� vuit els ocupaven ells. L�ESCALADA. El 1990 es va superar el 47% i durant gaireb� 20 anys aquest percentatge nom�s va sumar un punt. LA CONSEQ��NCIA. El pla Obama d�est�mul a l�economia beneficia ""sectors femenins"". LA QUEIXA. Institucions antidiscriminaci� lamenten que elles continuen estant m�s mal tractades.
Les ocupacions s�n per a les dones
font: LA VANGUARDIA el 12_09_2009 // 12:31
R�CORD. Homes i dones empaten en la seva aportaci� de forces: un canvi hist�ric. LA CRISI. De cada deu llocs de treball que es perden, gaireb� vuit els ocupaven ells. L�ESCALADA. El 1990 es va superar el 47% i durant gaireb� 20 anys aquest percentatge nom�s va sumar un punt. LA CONSEQ��NCIA. El pla Obama d�est�mul a l�economia beneficia ""sectors femenins"". LA QUEIXA. Institucions antidiscriminaci� lamenten que elles continuen estant m�s mal tractades.
�Qu� en sap la crisi, de sexes?"
font: LA VANGUARDIA el 12_09_2009 // 12:32
�s presidenta fundadora, des del setembre del 2002, d�un organisme que compta amb la tasca de dones empres�ries de 24 destinacions del Mediterrani. Entre elles, representants de Fran�a, It�lia, Egipte, Cro�cia, Gr�cia, Alg�ria, S�ria, Turquia, Alb�nia, Xipre, Gr�cia, el Marroc... Afaemme va ser la primera a presentar les conclusions d�un �projecte empresarial de g�nere� al Parlament Europeu (Brussel�les, 2006).
�Qu� en sap la crisi, de sexes?"
font: LA VANGUARDIA el 12_09_2009 // 12:32
�s presidenta fundadora, des del setembre del 2002, d�un organisme que compta amb la tasca de dones empres�ries de 24 destinacions del Mediterrani. Entre elles, representants de Fran�a, It�lia, Egipte, Cro�cia, Gr�cia, Alg�ria, S�ria, Turquia, Alb�nia, Xipre, Gr�cia, el Marroc... Afaemme va ser la primera a presentar les conclusions d�un �projecte empresarial de g�nere� al Parlament Europeu (Brussel�les, 2006).
La ci�ncia a Espanya en temps de crisi
font: EL PA�S.COM el 11_09_2009 // 12:20
Fer retallades pressupost�ries en investigaci� cient�fica minaria la credibilitat del Govern i seria un error estrat�gic. La nostra economia no t� cap soluci� m�s que promoure activitats d�alt valor afegit.
La ci�ncia a Espanya en temps de crisi
font: EL PA�S.COM el 11_09_2009 // 12:20
Fer retallades pressupost�ries en investigaci� cient�fica minaria la credibilitat del Govern i seria un error estrat�gic. La nostra economia no t� cap soluci� m�s que promoure activitats d�alt valor afegit.
IGUALTAT I CONCILIACI�
font: Diario de Noticias de �lava el 10_09_2009 // 12:33
Set de cada 10 dones directives no veuen canvis en la seva empresa tot i la Llei d�Igualtat. Demanen igualtat, i m�s del 90% m�s conciliaci�. La majoria de les 350 dones que han estat consultades �entre elles directives de grans empreses, pimes i multinacionals� aposta per l�equiparaci� salarial i per procediments de promoci� molt clars en les empreses per evitar la discriminaci�.
IGUALTAT I CONCILIACI�
font: Diario de Noticias de �lava el 10_09_2009 // 12:33
Set de cada 10 dones directives no veuen canvis en la seva empresa tot i la Llei d�Igualtat. Demanen igualtat, i m�s del 90% m�s conciliaci�. La majoria de les 350 dones que han estat consultades �entre elles directives de grans empreses, pimes i multinacionals� aposta per l�equiparaci� salarial i per procediments de promoci� molt clars en les empreses per evitar la discriminaci�.
�Les capacitats de lideratge i gesti� es posen en dubte en la dona�
font: EL ECONOMISTA el 08_09_2009 // 17:49
Metgessa, professora universit�ria, investigadora i ara presidenta de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER). Amb tantes ocupacions �s normal que amb prou feines tingui temps per concedir entrevistes. Aquesta alabesa resident a Madrid ha aconseguit iniciar una etapa hist�rica a la instituci� que presideix al ser la primera dona que ocupa aquest c�rrec des de la seva creaci�, ara fa 60 anys. En l'actualitat compagina aquest c�rrec amb la seva feina a l'Hospital de la Princesa de Madrid, on ha estat nomenada cap del Servei de Reumatologia. D'aqu� a nou mesos acaba el seu mandat en aquesta societat, que representa prop de 1.200 professionals a tot Espanya. Fins aleshores, assegura que continuar� amb la mateixa il�lusi� amb la qual va comen�ar el seu cam� al front de la SER.
�Les capacitats de lideratge i gesti� es posen en dubte en la dona�
font: EL ECONOMISTA el 08_09_2009 // 17:49
Metgessa, professora universit�ria, investigadora i ara presidenta de la Societat Espanyola de Reumatologia (SER). Amb tantes ocupacions �s normal que amb prou feines tingui temps per concedir entrevistes. Aquesta alabesa resident a Madrid ha aconseguit iniciar una etapa hist�rica a la instituci� que presideix al ser la primera dona que ocupa aquest c�rrec des de la seva creaci�, ara fa 60 anys. En l'actualitat compagina aquest c�rrec amb la seva feina a l'Hospital de la Princesa de Madrid, on ha estat nomenada cap del Servei de Reumatologia. D'aqu� a nou mesos acaba el seu mandat en aquesta societat, que representa prop de 1.200 professionals a tot Espanya. Fins aleshores, assegura que continuar� amb la mateixa il�lusi� amb la qual va comen�ar el seu cam� al front de la SER.
El mercat laboral exigeix la conviv�ncia generacional
font: RANDSTAD el 07_09_2009 // 12:19
La conviv�ncia generacional �s un fet actual del mercat laboral, les empreses que aposten per la retenci� del talent saben veure les aptituds i habilitats que posseeix cada generaci� de treballadors.
El mercat laboral exigeix la conviv�ncia generacional
font: RANDSTAD el 07_09_2009 // 12:19
La conviv�ncia generacional �s un fet actual del mercat laboral, les empreses que aposten per la retenci� del talent saben veure les aptituds i habilitats que posseeix cada generaci� de treballadors.
Impossible desconnectar
font: EL PA�S.COM el 05_09_2009 // 17:51
M�bils i port�tils afavoreixen la conciliaci�, per� tamb� esclavitzen el treballador. La l�nia entre vida privada i laboral es difumina cada cop m�s.
Impossible desconnectar
font: EL PA�S.COM el 05_09_2009 // 17:51
M�bils i port�tils afavoreixen la conciliaci�, per� tamb� esclavitzen el treballador. La l�nia entre vida privada i laboral es difumina cada cop m�s.
Manpower: Millor Companyia per a la Dona
font: MUJERES & C�A el 04_09_2009 // 12:20
Manpower va ser elegida l��nica firma de serveis d�ocupaci� en la categoria de Millor Companyia per a la Dona en el 2008.
Manpower: Millor Companyia per a la Dona
font: MUJERES & C�A el 04_09_2009 // 12:20
Manpower va ser elegida l��nica firma de serveis d�ocupaci� en la categoria de Millor Companyia per a la Dona en el 2008.
La solitud de la iGeneration
font: FUNDACI�N TELEF�NICA el 02_09_2009 // 17:47
S�n les tecnologies de la informaci� i la comunicaci� (TIC) responsables d'una autonomia i, per extensi�, d'un individualisme m�s gran de la societat i d'una reducci� a la por a estar sol? Aquesta q�esti� i altres derivades de la "comunitat global" ens repten a replantejar-nos la nostra pr�pia identitat, els nostres valors i la nostra ess�ncia com a �ssers socials.
La solitud de la iGeneration
font: FUNDACI�N TELEF�NICA el 02_09_2009 // 17:47
S�n les tecnologies de la informaci� i la comunicaci� (TIC) responsables d'una autonomia i, per extensi�, d'un individualisme m�s gran de la societat i d'una reducci� a la por a estar sol? Aquesta q�esti� i altres derivades de la "comunitat global" ens repten a replantejar-nos la nostra pr�pia identitat, els nostres valors i la nostra ess�ncia com a �ssers socials.
La mort del mascle
font: Revista FP-Edici� espanyola el 01_09_2009 // 13:41
Fa anys que el m�n assisteix a un discret per� fonamental trasp�s de poder dels homes a les dones. Avui, la Gran Recessi� ha convertit el que era un canvi evolutiu en un canvi revolucionari. La conseq��ncia ser� no sols un cop mortal al club mascul� anomenat capitalisme financer, que va ficar el m�n en la cat�strofe econ�mica actual, sin� que ser� una crisi col�lectiva per a milions i milions d'homes treballadors a tot el m�n.
La mort del mascle
font: Revista FP-Edici� espanyola el 01_09_2009 // 13:41
Fa anys que el m�n assisteix a un discret per� fonamental trasp�s de poder dels homes a les dones. Avui, la Gran Recessi� ha convertit el que era un canvi evolutiu en un canvi revolucionari. La conseq��ncia ser� no sols un cop mortal al club mascul� anomenat capitalisme financer, que va ficar el m�n en la cat�strofe econ�mica actual, sin� que ser� una crisi col�lectiva per a milions i milions d'homes treballadors a tot el m�n.
Les dones en el canvi de model productiu
font: EL PA�S el 01_09_2009 // 13:42
Aquesta tardor podria tenir com a protagonista, per fi, el gran debat pendent sobre el canvi de model productiu, ja que la seva necessitat sembla ser l'�nic acord un�nime entre tots els agents socials.
Les dones en el canvi de model productiu
font: EL PA�S el 01_09_2009 // 13:42
Aquesta tardor podria tenir com a protagonista, per fi, el gran debat pendent sobre el canvi de model productiu, ja que la seva necessitat sembla ser l'�nic acord un�nime entre tots els agents socials.
Els equips moguts per la passi� es tradueixen en productivitat
font: TENDENCIAS 21 el 01_09_2009 // 17:49
El comprom�s dels equips de treball s'aconsegueix fent que cada integrant comprengui quin �s el seu paper dins l'escenari global.
Els equips moguts per la passi� es tradueixen en productivitat
font: TENDENCIAS 21 el 01_09_2009 // 17:49
El comprom�s dels equips de treball s'aconsegueix fent que cada integrant comprengui quin �s el seu paper dins l'escenari global.
M�s dones geeks
font: LA FLECHA el 30_08_2009 // 13:40
Sir Tim Berners-Lee ha demanat acabar amb l'est�pida cultura geek masculina que discrimina la capacitat de les dones en l'�mbit tecnol�gic. Una cultura que evit�s marginar les dones aconseguiria atreure m�s programadores i aix� portaria a una harmonia en el disseny dels sistemes.
M�s dones geeks
font: LA FLECHA el 30_08_2009 // 13:40
Sir Tim Berners-Lee ha demanat acabar amb l'est�pida cultura geek masculina que discrimina la capacitat de les dones en l'�mbit tecnol�gic. Una cultura que evit�s marginar les dones aconseguiria atreure m�s programadores i aix� portaria a una harmonia en el disseny dels sistemes.
Generaci� de lideratge per fer front a la sortida de la crisi
font: INDUSTRIA Y SERVICIOS el 28_08_2009 // 17:48
L'experi�ncia de vegades �s una gran aliada per afirmar que el talent i la innovaci� es poden formar, sempre que la persona demostri tenir iniciatives naturals. La capacitat de comunicaci� en la persona desenvolupada per talent i la innovaci� genera condicions per exercir el lideratge disciplinat en equip.
Generaci� de lideratge per fer front a la sortida de la crisi
font: INDUSTRIA Y SERVICIOS el 28_08_2009 // 17:48
L'experi�ncia de vegades �s una gran aliada per afirmar que el talent i la innovaci� es poden formar, sempre que la persona demostri tenir iniciatives naturals. La capacitat de comunicaci� en la persona desenvolupada per talent i la innovaci� genera condicions per exercir el lideratge disciplinat en equip.
Maternitat i daltabaix professional
font: MUJERES & CIA el 27_08_2009 // 13:37
Article que presenta com la maternitat pot comportar un "descarrilament" en la vida professional en la majoria de dones, i que mostra una difer�ncia clara respecte dels homes.
Maternitat i daltabaix professional
font: MUJERES & CIA el 27_08_2009 // 13:37
Article que presenta com la maternitat pot comportar un "descarrilament" en la vida professional en la majoria de dones, i que mostra una difer�ncia clara respecte dels homes.
Dones i alts c�rrecs: l'ampolla mig plena o mig buida?
font: MUJERES & C�A el 25_08_2009 // 17:47
Afirma P�blico que "la paritat arriba als alts c�rrecs de les ag�ncies estatals", mentre que El Plural diu que "la Llei d'Igualtat no arriba als alts c�rrecs dels ministeris". Per b� que fan refer�ncia a coses diferents, la not�cia t� un impacte positiu o negatiu segons els titulars.
Dones i alts c�rrecs: l'ampolla mig plena o mig buida?
font: MUJERES & C�A el 25_08_2009 // 17:47
Afirma P�blico que "la paritat arriba als alts c�rrecs de les ag�ncies estatals", mentre que El Plural diu que "la Llei d'Igualtat no arriba als alts c�rrecs dels ministeris". Per b� que fan refer�ncia a coses diferents, la not�cia t� un impacte positiu o negatiu segons els titulars.
Crisi, reforma laboral i r�gim d'ocupaci�
font: EL PA�S (NEGOCIOS) el 16_08_2009 // 13:30
Fa nom�s un parell d'anys, amb un creixement econ�mic del 3% i una feina que, contra tot pron�stic, no parava de cr�ixer, hi havia poques veus que s'aixequessin contra la regulaci� del mercat de treball.
Crisi, reforma laboral i r�gim d'ocupaci�
font: EL PA�S (NEGOCIOS) el 16_08_2009 // 13:30
Fa nom�s un parell d'anys, amb un creixement econ�mic del 3% i una feina que, contra tot pron�stic, no parava de cr�ixer, hi havia poques veus que s'aixequessin contra la regulaci� del mercat de treball.
EPWN Spain tanca el seu cicle de tallers de coaching
font: MUJERES & CIA el 07_08_2009 // 13:28
Un grup de coaches executius d'EPWN Madrid ofereix a les professionals de l'associaci� una s�rie de tallers de coaching per treballar-hi. Es proposen verificar diferents interrogants: tenen els homes i les dones problemes diferents a l'hora de dirigir persones? Hi ha difer�ncies de g�nere en les habilitats que preocupen homes i dones?
EPWN Spain tanca el seu cicle de tallers de coaching
font: MUJERES & CIA el 07_08_2009 // 13:28
Un grup de coaches executius d'EPWN Madrid ofereix a les professionals de l'associaci� una s�rie de tallers de coaching per treballar-hi. Es proposen verificar diferents interrogants: tenen els homes i les dones problemes diferents a l'hora de dirigir persones? Hi ha difer�ncies de g�nere en les habilitats que preocupen homes i dones?
El treball de les dones
font: EL PA�S.ES el 05_08_2009 // 13:11
La crisi posa en relleu la import�ncia de la incorporaci� de la dona al mercat laboral. Avui poques fam�lies treballadores mantenen un nivell de vida acceptable si no disposen de feina els dos membres de la parella.
El treball de les dones
font: EL PA�S.ES el 05_08_2009 // 13:11
La crisi posa en relleu la import�ncia de la incorporaci� de la dona al mercat laboral. Avui poques fam�lies treballadores mantenen un nivell de vida acceptable si no disposen de feina els dos membres de la parella.
Lidia Heller: Woman in Management
font: MUJERES & CIA el 04_08_2009 // 13:27
Lidia Heller, experta en l'estudi del lideratge femen� en l'�mbit laboral i coordinadora de la comunitat Woman in Management, ha dedicat la seva vida a l'an�lisi de la dona i a la seva inserci� en el m�n laboral. En aquesta entrevista realitza una radiografia de l'evoluci� de la dona en el m�n dels negocis.
Lidia Heller: Woman in Management
font: MUJERES & CIA el 04_08_2009 // 13:27
Lidia Heller, experta en l'estudi del lideratge femen� en l'�mbit laboral i coordinadora de la comunitat Woman in Management, ha dedicat la seva vida a l'an�lisi de la dona i a la seva inserci� en el m�n laboral. En aquesta entrevista realitza una radiografia de l'evoluci� de la dona en el m�n dels negocis.
Gerald Gardner, el sism�leg feminista
font: EL PA�S. COM el 02_08_2009 // 12:20
Hi va haver un temps que els diaris nord-americans separaven les ofertes de feina en dues categories: per a homes i per a dones. El 1973 el Tribunal Suprem va considerar discriminat�ria aquesta pr�ctica i va dictar sent�ncia en contra de la premsa, que apel�lava a la llibertat d'expressi� per no haver de canviar ni un bri el disseny de les seves p�gines. En el judici van resultar decisives les proves presentades per Gerald Gardner, matem�tic i geof�sic mort el 25 de juliol passat amb 83 anys.
Gerald Gardner, el sism�leg feminista
font: EL PA�S. COM el 02_08_2009 // 12:20
Hi va haver un temps que els diaris nord-americans separaven les ofertes de feina en dues categories: per a homes i per a dones. El 1973 el Tribunal Suprem va considerar discriminat�ria aquesta pr�ctica i va dictar sent�ncia en contra de la premsa, que apel�lava a la llibertat d'expressi� per no haver de canviar ni un bri el disseny de les seves p�gines. En el judici van resultar decisives les proves presentades per Gerald Gardner, matem�tic i geof�sic mort el 25 de juliol passat amb 83 anys.
Salaris: les mares cotitzen a la baixa
font: MUJERES & C�A el 02_08_2009 // 13:25
El decalatge salarial fonamental es d�na entre homes i dones, i potser el temps, i els Plans d'Igualtat, corregiran aquesta situaci�. Algunes investigacions, per�, estan q�estionant la rellev�ncia de les explicacions que es basen en el g�nere i estan aportant altres angles de reflexi� interessants.
Salaris: les mares cotitzen a la baixa
font: MUJERES & C�A el 02_08_2009 // 13:25
El decalatge salarial fonamental es d�na entre homes i dones, i potser el temps, i els Plans d'Igualtat, corregiran aquesta situaci�. Algunes investigacions, per�, estan q�estionant la rellev�ncia de les explicacions que es basen en el g�nere i estan aportant altres angles de reflexi� interessants.
Armes de dona per gestionar la crisi amb �xit
font: EXPANSI�N.COM el 01_08_2009 // 12:18
L'aversi� al risc, la paci�ncia i la precisi� de les dones contribueixen al seu �xit en les inversions, especialment en un entorn de crisi.
Armes de dona per gestionar la crisi amb �xit
font: EXPANSI�N.COM el 01_08_2009 // 12:18
L'aversi� al risc, la paci�ncia i la precisi� de les dones contribueixen al seu �xit en les inversions, especialment en un entorn de crisi.
Una universitat nom�s per a dones
font: EXPANSI�N.COM el 27_07_2009 // 12:20
Boston, ciutat universit�ria per excel�l�ncia dels EUA, ha estat el bressol de diverses universitats prestigioses per a dones.
Una universitat nom�s per a dones
font: EXPANSI�N.COM el 27_07_2009 // 12:20
Boston, ciutat universit�ria per excel�l�ncia dels EUA, ha estat el bressol de diverses universitats prestigioses per a dones.
Raquel Serradilla, CEO d'Altitude Software Espanya
font: EXPANSI�N.COM el 23_07_2009 // 12:19
Raquel Serradilla acaba de ser nomenada presidenta de la companyia prove�dora de tecnologia per al 'contact center' Altitude Software, empresa on fa nou anys que treballa i de la qual era directora general en fa quatre. Doblement llicenciada en Inform�tica i Direcci� d'empreses, el principal repte que t� �s conv�ncer els empresaris i l'administraci� que els 'contact center' han de formar part de les seves vides, per� tamb� ajudar a la integraci� dels discapacitats i seguir de molt a prop la vida de les seves filles.
Raquel Serradilla, CEO d'Altitude Software Espanya
font: EXPANSI�N.COM el 23_07_2009 // 12:19
Raquel Serradilla acaba de ser nomenada presidenta de la companyia prove�dora de tecnologia per al 'contact center' Altitude Software, empresa on fa nou anys que treballa i de la qual era directora general en fa quatre. Doblement llicenciada en Inform�tica i Direcci� d'empreses, el principal repte que t� �s conv�ncer els empresaris i l'administraci� que els 'contact center' han de formar part de les seves vides, per� tamb� ajudar a la integraci� dels discapacitats i seguir de molt a prop la vida de les seves filles.
Mar�a Gara�a, presidenta de Microsoft Espanya:
font: EXPANSI�N.COM el 19_07_2009 // 12:19
Espanya �s el quart pa�s europeu �despr�s del Regne Unit, Fran�a i Alemanya� de l'univers Microsoft. Mar�a Gara�a analitza els reptes de la seva empresa en un entorn competitiu que l�obliga a reaccionar al minut.
Mar�a Gara�a, presidenta de Microsoft Espanya:
font: EXPANSI�N.COM el 19_07_2009 // 12:19
Espanya �s el quart pa�s europeu �despr�s del Regne Unit, Fran�a i Alemanya� de l'univers Microsoft. Mar�a Gara�a analitza els reptes de la seva empresa en un entorn competitiu que l�obliga a reaccionar al minut.
Les dones, el segon sexe a la UE
font: EL PA�S. COM el 06_07_2009 // 12:18
Les opcions vitals de les dones europees s�n m�s limitades que les dels homes. Molt d�hora, quan encara s��s molt jove, es consoliden uns r�gids estereotips de g�nere que condicionen la traject�ria educativa i professional: molt poques dones aconsegueixen accedir als principals �rgans de decisi�.
Les dones, el segon sexe a la UE
font: EL PA�S. COM el 06_07_2009 // 12:18
Les opcions vitals de les dones europees s�n m�s limitades que les dels homes. Molt d�hora, quan encara s��s molt jove, es consoliden uns r�gids estereotips de g�nere que condicionen la traject�ria educativa i professional: molt poques dones aconsegueixen accedir als principals �rgans de decisi�.
�De vegades les dones conciliem a trav�s de la desigualtat�
font: EL PA�S. COM el 06_07_2009 // 12:18
De vegades, les dones conciliem a trav�s de la desigualtat. Hem de rec�rrer a altres dones perqu� ens cuidin els fills, deixar la feina o renunciar a la maternitat. �s la dona qui gaireb� sempre ren�ncia". Aquestes declaracions han estat fetes per Rebeca Grynspan, segona vicepresidenta, ministra d'Habitatge, ministra del Sector Social, viceministra de Finances... de Costa Rica.
�De vegades les dones conciliem a trav�s de la desigualtat�
font: EL PA�S. COM el 06_07_2009 // 12:18
De vegades, les dones conciliem a trav�s de la desigualtat. Hem de rec�rrer a altres dones perqu� ens cuidin els fills, deixar la feina o renunciar a la maternitat. �s la dona qui gaireb� sempre ren�ncia". Aquestes declaracions han estat fetes per Rebeca Grynspan, segona vicepresidenta, ministra d'Habitatge, ministra del Sector Social, viceministra de Finances... de Costa Rica.
Dones en consells, maquillatge per a les empreses cotitzades?
font: MUJERES & C�A el 30_06_2009 // 12:17
Les noves demandes de diversitat de g�nere han afectat indiscutiblement la nova composici� dels consells d'administraci� de les principals empreses cotitzades espanyoles. Hi ha un creixement de la quota femenina del 4% al 8%, especialment intens arran de l'emissi� del Codi unificat de bon govern.
Dones en consells, maquillatge per a les empreses cotitzades?
font: MUJERES & C�A el 30_06_2009 // 12:17
Les noves demandes de diversitat de g�nere han afectat indiscutiblement la nova composici� dels consells d'administraci� de les principals empreses cotitzades espanyoles. Hi ha un creixement de la quota femenina del 4% al 8%, especialment intens arran de l'emissi� del Codi unificat de bon govern.
Universitat: Per qu� es perden les dones?
font: MUJERES & C�A el 26_06_2009 // 12:17
Si s�n majoria a les aules i obtenen les millors notes, on es perden les dones? Per qu� no arriben a llocs de poder? Qu� els impedeix avan�ar? Les barreres que es troben i el des�nim se�n destaquen com les principals causes segons Raquel Freire Roca, t�cnica del Programa Women Emprende.
Universitat: Per qu� es perden les dones?
font: MUJERES & C�A el 26_06_2009 // 12:17
Si s�n majoria a les aules i obtenen les millors notes, on es perden les dones? Per qu� no arriben a llocs de poder? Qu� els impedeix avan�ar? Les barreres que es troben i el des�nim se�n destaquen com les principals causes segons Raquel Freire Roca, t�cnica del Programa Women Emprende.
Espanya genera m�s de la meitat de les noves dones aturades
font: AGETT Y CEPREDE el 18_06_2009 // 12:16
Espanya va generar gaireb� la meitat de l'atur de la UE-15 en el mes d'abril (46,3%), en aportar un de cada dos nous desocupats en aquest per�ode, segons es despr�n de l'alerta mensual realitzada per l'Associaci� de Grans Empreses de Treball Temporal (Agett) i Ceprede.
Espanya genera m�s de la meitat de les noves dones aturades
font: AGETT Y CEPREDE el 18_06_2009 // 12:16
Espanya va generar gaireb� la meitat de l'atur de la UE-15 en el mes d'abril (46,3%), en aportar un de cada dos nous desocupats en aquest per�ode, segons es despr�n de l'alerta mensual realitzada per l'Associaci� de Grans Empreses de Treball Temporal (Agett) i Ceprede.
Enquesta a directives - Adecco
font: ADECCO el 09_06_2009 // 13:56
Tres de cada quatre directives no han notat cap canvi a la seva empresa un any despr�s de la Llei d'Igualtat. Aix� ho indica l'enquesta realitzada per ADECCO a directives de grans empreses espanyoles.
Enquesta a directives - Adecco
font: ADECCO el 09_06_2009 // 13:56
Tres de cada quatre directives no han notat cap canvi a la seva empresa un any despr�s de la Llei d'Igualtat. Aix� ho indica l'enquesta realitzada per ADECCO a directives de grans empreses espanyoles.
Margarita Salas: "Ser dona m'ha ajudat a ser m�s popular"
font: EXPANSI�N el 04_06_2009 // 13:57
Margarita Salas, dona de refer�ncia en l'�mbit de la ci�ncia espanyola, desvela en aquesta entrevista fins a quin punt el fet de ser dona li ha pogut beneficiar o suposar una barrera al llarg de la seva traject�ria professional.
Margarita Salas: "Ser dona m'ha ajudat a ser m�s popular"
font: EXPANSI�N el 04_06_2009 // 13:57
Margarita Salas, dona de refer�ncia en l'�mbit de la ci�ncia espanyola, desvela en aquesta entrevista fins a quin punt el fet de ser dona li ha pogut beneficiar o suposar una barrera al llarg de la seva traject�ria professional.
Les TIC i les dones
font: MUJERES & CIA el 02_05_2009 // 11:28
Article que analitza el panorama actual de les dones en l'�mbit de l'enginyeria i les carreres vinculades a les telecomunicacions. En aquest article s'al�ludeix al fet que tot i que el nombre de dones estudiants d'aquesta enginyeria no ha deixat de cr�ixer i la proporci� d'enginyeres llicenciades est� igualant el d'enginyers, amb un excel�lent rendiment acad�mic, la situaci� en el mercat laboral �s manifestament millorable.Les TIC i les dones
font: MUJERES & CIA el 02_05_2009 // 11:28
Article que analitza el panorama actual de les dones en l'�mbit de l'enginyeria i les carreres vinculades a les telecomunicacions. En aquest article s'al�ludeix al fet que tot i que el nombre de dones estudiants d'aquesta enginyeria no ha deixat de cr�ixer i la proporci� d'enginyeres llicenciades est� igualant el d'enginyers, amb un excel�lent rendiment acad�mic, la situaci� en el mercat laboral �s manifestament millorable.
Retenir el talent permet innovar
font: N-ECONOM�A el 07_04_2009 // 14:26
Article que reflexiona sobre les possibles estrat�gies per conservar i retenir el talent a les organitzacions com un dels aspectes clau actualment davant de la situaci� de crisi econ�mica.Retenir el talent permet innovar
font: N-ECONOM�A el 07_04_2009 // 14:26
Article que reflexiona sobre les possibles estrat�gies per conservar i retenir el talent a les organitzacions com un dels aspectes clau actualment davant de la situaci� de crisi econ�mica.
�s necessari el lideratge femen�
font: EL PA�S el 25_03_2009 // 13:55
Reportatge publicat a El Pa�s en qu� s'afirma que hi ha una manca de lideratge femen�. Sost� que a partir de la crisi mundial que vivim es fan m�s evidents les mancances de les empreses dirigides nom�s per homes. Les dones aporten un estil m�s caut, �tic i transversal davant del m�dul autocr�tic.
�s necessari el lideratge femen�
font: EL PA�S el 25_03_2009 // 13:55
Reportatge publicat a El Pa�s en qu� s'afirma que hi ha una manca de lideratge femen�. Sost� que a partir de la crisi mundial que vivim es fan m�s evidents les mancances de les empreses dirigides nom�s per homes. Les dones aporten un estil m�s caut, �tic i transversal davant del m�dul autocr�tic.
Aquest espai �s la plataforma d'acc�s als serveis en l�nia per les persones enregistrades.
Coments (RSS)
Facebook
Linkedin
TwitterL'acci� est� subvencionada pel Servei d'Ocupaci� de Catalunya, pel programa de Projectes Innovadors, i cofinan�at pel Fons Social Europeu